Grau d’Estudis Anglesos

En els darrers anys, moltes pel·lícules han representat la fi del món a través d'imatges de catàstrofes climàtiques i socials. Com a resultat, aquestes narratives acaben influenciant les nostres maneres d'entendre el futur: des de mons plens de zombis, epidèmies que arrasen amb un percentatge gran de la població mundial o grups que lluiten per sobreviure davant una escassetat imperiosa de recursos. El missatge és clar: no hi ha esperança per a l'humà —i per al no-humà tampoc—.  

Amb l'objectiu d'imaginar futurs que permetin entreveure maneres de viure oposades a aquesta visió catastrofista, el seminari «Vivir el fin del mundo en compañía» proposa l'anàlisi d'una selecció d'obres cinematogràfiques que ens duen no cap a la distòpia sinó a l'esperança de futurs en comú a través de les tècniques de la lectura de textos audiovisuals. Si es parteix de la premissa que els vincles entre allò humà i no-humà permeten ampliar la nostra imaginació fins a indrets nous i encara inhabitats, el debat se centra a pensar possibilitats d'afrontar el col·lapse en companyia. 

Ponents: Andrea Ruthven (professora del GEAN) i Laura del Vecchio Lança (predoctoral contratada). Projecte d'investigació «Cinema and Environment 2: Ways of seeing beyond the Anthropocene» (PID2023-152989NB-I00). 

Grau de Filosofia

«Reflexió sobre els fonaments de la democràcia i la comunitat»

A través de l'anàlisi de dues metàfores (el futbol i els escacs), ens acostarem a una reflexió sobre el funcionament de les regles que regeixen el funcionament de la nostra societat, i ens demanarem sobre el sentit que tenen les normes que ens hem donat: fins a quin punt són les regles les que creen el concepte de la «normalitat», i quin paper pot tenir la reflexió filosòfica en el seu qüestionament.

Ponent: Juan González. Departament de Filosofia i Treball Social

Grau de Geografia

«Les platges, les dunes i el canvi climàtic»

Les platges són un dels atractius turístics de les Balears, però hi ha un cert desconeixement de la seva formació, la seva dinàmica i estructura. A més de les platges, les dunes són un element fonamental de la salut del sistema platja-duna (entesa la platja submergida, l'emergida i el sistema dunar). També hi ha elements que donen pistes sobre el passat, com són els fòssils del quaternari (Pleistocè), que ens parlen del clima. Davant un escenari de pujada de nivell de la mar, com reaccionen els sistemes dunars? Són tots iguals? N'hi ha que tenen més adaptabilitat a aquesta pujada? Donarem respostes a aquestes i a més preguntes.

Professors responsables: Guillem Xavier Pons i Laura del Valle. Departament de Geografia.

Grau d'Història

«Arqueòdrom, arqueòlegs per un dia»

Amb aquesta activitat els participants coneixeran com és una excavació arqueològica. Com científics recuperaran els ossos de diferents persones enterrades a les tombes del jaciment de la UIB. Amb l'ajuda dels monitors reconstruiran com varen ser enterrades. D'aquesta forma coneixeran de primera mà com fan feina els arqueòlegs, i la importància de conservar i respectar el nostre patrimoni

Professor responsable: Jaume Garcia. Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts.

«Història i fonts orals. Testimonis i memòries sobre l'època franquista i la transició»

Aquesta activitat té com a objectiu conèixer una etapa crucial de la nostra història recent mitjançant el testimoni directe dels protagonistes. Els alumnes coneixeran les vivències d'un home i d'una dona que lluitaren contra la dictadura franquista i que participaren en el procés democràtic posterior, i s'establirà un diàleg al voltant del nostre passat col·lectiu i la projecció sobre el present. També hi participaran dos historiadors joves que investiguen amb fonts orals.

Professor responsable: David Ginard Féron. Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts.

Grau d'Història de l’Art

«La prehistòria de la fotografia: instruments i màquines prefotogràfiques»

T’has demanat mai quan es va inventar la fotografia? Sabies que abans de les primeres càmeres fotogràfiques ja existien instruments per observar la realitat i captar imatges? I que alguns artistes les empraven per dibuixar? En aquest taller veurem i aprendrem a utilitzar aquestes màquines prefotogràfiques.

Professors responsables: María Sebastián Sebastián i Joan Carles Oliver. Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts.

Grau de Llengua i Literatura Catalanes

«Detectius de la llengua»

Quina relació hi ha entre la lingüística i el Dret? Què és la lingüística forense? En quins principis es basa? Què fa un pèrit lingüista? A l’edifici Ramon Llull hi ha hagut un crim i entre tots l’haurem de resoldre…

Professora responsable: Elga Cremades Cortiella. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General

Grau de Llengua i Literatura Espanyoles

«¡Ey!, ¿me prestas una palabra? Creo que también me gusta tu gramática»

El taller vol mostrar els diferents fenòmens lingüístics que poden sorgir en una situació de contacte de llengües com la que tenim a Mallorca amb el català i el castellà des de fa segles. Per fer-ho, els alumnes hauran de cercar casos en què el català influeix sobre el castellà en el lèxic, la fonètica i la sintaxi a través de documentació antiga, enregistraments d'àudio i comentaris a internet. 

Professora responsable: Bárbara Montoya. Departament de Filologia Espanyola, Moderna i Clàssica.

Grau de Treball Social

«Hablemos sobre el duelo»

En aquest taller identificarem què és una pèrdua significativa i conèixer què és el dol, entès com un procés vivencial plenament subjectiu i personal. Presentar les reaccions més comunes durant aquest procés, reflexionar sobre la idea de normalitzar l'experiència del dol i incorporar-la en la nostra realitat quotidiana.

Professora responsable:  Ana J. Cañas Lerma. Membre del projecte «Cuidados paliativos y calidad de vida en la infancia y la adolescencia. Respuestas educativas personalizadas, contextualizadas e interdisciplinares (CPYCVIA)» (PID2020-114712RB-I00). Departament de Filosofia i Treball Social.