TDAH en les diferents etapes evolutives. Mesures per orientar les famílies i els professors

El TDAH (trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat) s’entén, segons el sistema de classificació internacional DSM-5, com un trastorn que comença en la infància, infantesa o adolescència, i es defineix com un patró persistent d’inatenció i/o hiperactivitat-impulsivitat que interfereix en el funcionament o desenvolupament.

Té una gran rellevància fer un diagnòstic diferencial rigorós per descartar altres possibles patologies i, fins i tot, saber diferenciar la presència del TDAH dels comportaments propis de l’edat en nins més actius i inquiets, així com de la presència de dificultats produïdes per formar part d’ambients acadèmics poc estimulants.

Els símptomes característics del TDAH en les diferents etapes evolutives són els següents:

Educació Infantil
  • Els símptomes centrals solen aparèixer entre els 3 i 4 anys
  • Bebès de temperament difícil
  • Dificultats per adaptar-se a situacions noves
  • Dificultats en l’establiment d’hàbits d’alimentació i de dormir
  • Solen recórrer menys que altres nens a l’abraçada i a la inclinació a la mare com a cerca de contenció
  • Dificultat elevada per concentrar-se en una activitat
  • Hi poden haver conductes oposicionistes i desafiadores
  • En situacions de joc: immadur, menys simbòlic i constructiu. En grup, no segueixen les directrius i, encara que perdin, imposen la seva voluntat
  • Baixa competència social: són més rebutjats
  • Problemes de llenguatge i comunicació
Educació Primària
  • Les deficiències d’atenció i organització són més evidents
  • El rendiment acadèmic és variable. Al principi d’aquesta etapa, el CI (coeficient intel·lectual) compensa la inatenció. Posteriorment, augmenten els problemes d’aprenentatge i conductuals
  • Dificultats de motricitat global (rigidesa i falta de flexibilitat) i fina (fermar-se els cordons, embotonar-se la bata). Baixa capacitat de coordinació visual-manual.
  • Hi poden haver conductes oposicionistes i desafiadores
  • Hiperactivitat motora i verbal. Dificultats evidents per interioritzar el seu pensament.
  • Elevada impulsivitat cognitiva (aturar-se a pensar abans d’actuar, raonar) i conductual (inhibir conductes verbals i no verbals) en el joc, converses, treball cooperatiu
  • S’aguditza la baixa competència social
  • El rebuig social, combinat amb el fracàs escolar, produeix un autoconcepte baix
  • Problemes familiars: sentiments d’ineficàcia personal, frustració, enuig, rebuig, pautes de disciplina excessivament permissives i autoritàries
Adolescència
  • La majoria continuen amb simptomatologia que afecta el seu rendiment acadèmic, social i emocional, i fins i tot podrien arribar a presentar complicacions greus si no es fa un tractament. Això no obstant, hi ha casos, encara que són minoritaris, que, gràcies al tractament, desenvolupen una maduresa cognitiva i conductual
  • Alguns factors que s’associen a una evolució positiva són l’estabilitat emocional familiar, les capacitats cognitives, una simptomatologia lleu sense problemes de conducta associats, la intervenció psicoeducativa per al desenvolupament de recursos
  • La hiperactivitat motora disminueix. Roman la inquietud o tensió interna
  • Es mantenen les dificultats d’atenció, organització i planificació. S’eviten tasques que requereixi esforç mental sostingut
  • Rendiment acadèmic baix
  • Impulsivitat elevada: conductes de risc (sexuals, addiccions, conducció)
  • Problemes de conducta i estat social de rebuig

A continuació s’exposen algunes mesures que poden ajudar les famílies, els professors i orientadors per actuar davant un cas de TDAH.

Orientacions per als pares

  • Obtenir un diagnòstic
  •  Parlar del que els passa i cercar estratègies per disminuir els efectes del trastorn
  • Adquirir un compromís amb el tractament
  • Participar en les reunions de grups de pares
  • Facilitar i reconèixer allò que fan bé
  • Evitar destacar únicament les conductes negatives
  • Recompensar les conductes positives i l’esforç en forma de lloança i premiar-los

Orientacions per als mestres i professors

  • Rebre formació i assessorament per a cada cas
  • Flexibilitat en la docència
  • Donar a l’infant, en determinats moments, la possibilitat de triar entre dues activitats o jocs amb diferents graus de mobilitat física
  • Afavorir el moviment
  • Prioritzar l’autocontrol i l’autonomia enfront dels aprenentatges més acadèmics
  • Procurar que hi hagi un ambient tranquil, ordenat i sense gaires canvis
  • Rectificar-li la conducta cercant solucions que sigui capaç de complir
  • Mantenir el contacte visual freqüentment
  • Utilitzar claus i senyals no verbals per redirigir la seva atenció mentre se segueix explicant la matèria
  • Ser positius i concrets
  • Destacar les habilitats que posseeix
  • Desenvolupar les habilitats socials que li permetin conviure en el grup
  • Assegurar la bona integració a l’aula i a l’escola

Mesures per a les tasques

  • Seqüenciar les tasques i destacar-ne les més importants
  • Supervisar la seva agenda amb freqüència sense que se senti controlat
  • Explicar-li com se senten els altres davant el seu comportament i cercar solucions conjuntament
  • Destacar les coses positives
  • Cercar el lloc més convenient perquè s’assegui a l’aula

Mesures per a la conducta

  • Tolerància zero davant les conductes agressives
  • Mantenir la calma i separar-lo del grup fins que es tranquil·litzi
  • Conscienciar-lo de les conseqüències dels seus actes
  • Especificar-li el que sí que espera’m d’ell
  • Reconèixer-li l’esforç i els assoliments

Material elaborat per Lucía Palmer García, psicòloga.