TDAH en les diferents etapes evolutives. Mesures per orientar les famílies i els professors
El TDAH (trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat) s’entén, segons el sistema de classificació internacional DSM-5, com un trastorn que comença en la infància, infantesa o adolescència, i es defineix com un patró persistent d’inatenció i/o hiperactivitat-impulsivitat que interfereix en el funcionament o desenvolupament.
Té una gran rellevància fer un diagnòstic diferencial rigorós per descartar altres possibles patologies i, fins i tot, saber diferenciar la presència del TDAH dels comportaments propis de l’edat en nins més actius i inquiets, així com de la presència de dificultats produïdes per formar part d’ambients acadèmics poc estimulants.
Els símptomes característics del TDAH en les diferents etapes evolutives són els següents:
Educació Infantil
- Els símptomes centrals solen aparèixer entre els 3 i 4 anys
- Bebès de temperament difícil
- Dificultats per adaptar-se a situacions noves
- Dificultats en l’establiment d’hàbits d’alimentació i de dormir
- Solen recórrer menys que altres nens a l’abraçada i a la inclinació a la mare com a cerca de contenció
- Dificultat elevada per concentrar-se en una activitat
- Hi poden haver conductes oposicionistes i desafiadores
- En situacions de joc: immadur, menys simbòlic i constructiu. En grup, no segueixen les directrius i, encara que perdin, imposen la seva voluntat
- Baixa competència social: són més rebutjats
- Problemes de llenguatge i comunicació
Educació Primària
- Les deficiències d’atenció i organització són més evidents
- El rendiment acadèmic és variable. Al principi d’aquesta etapa, el CI (coeficient intel·lectual) compensa la inatenció. Posteriorment, augmenten els problemes d’aprenentatge i conductuals
- Dificultats de motricitat global (rigidesa i falta de flexibilitat) i fina (fermar-se els cordons, embotonar-se la bata). Baixa capacitat de coordinació visual-manual.
- Hi poden haver conductes oposicionistes i desafiadores
- Hiperactivitat motora i verbal. Dificultats evidents per interioritzar el seu pensament.
- Elevada impulsivitat cognitiva (aturar-se a pensar abans d’actuar, raonar) i conductual (inhibir conductes verbals i no verbals) en el joc, converses, treball cooperatiu
- S’aguditza la baixa competència social
- El rebuig social, combinat amb el fracàs escolar, produeix un autoconcepte baix
- Problemes familiars: sentiments d’ineficàcia personal, frustració, enuig, rebuig, pautes de disciplina excessivament permissives i autoritàries
Adolescència
- La majoria continuen amb simptomatologia que afecta el seu rendiment acadèmic, social i emocional, i fins i tot podrien arribar a presentar complicacions greus si no es fa un tractament. Això no obstant, hi ha casos, encara que són minoritaris, que, gràcies al tractament, desenvolupen una maduresa cognitiva i conductual
- Alguns factors que s’associen a una evolució positiva són l’estabilitat emocional familiar, les capacitats cognitives, una simptomatologia lleu sense problemes de conducta associats, la intervenció psicoeducativa per al desenvolupament de recursos
- La hiperactivitat motora disminueix. Roman la inquietud o tensió interna
- Es mantenen les dificultats d’atenció, organització i planificació. S’eviten tasques que requereixi esforç mental sostingut
- Rendiment acadèmic baix
- Impulsivitat elevada: conductes de risc (sexuals, addiccions, conducció)
- Problemes de conducta i estat social de rebuig
A continuació s’exposen algunes mesures que poden ajudar les famílies, els professors i orientadors per actuar davant un cas de TDAH.
Orientacions per als pares
- Obtenir un diagnòstic
- Parlar del que els passa i cercar estratègies per disminuir els efectes del trastorn
- Adquirir un compromís amb el tractament
- Participar en les reunions de grups de pares
- Facilitar i reconèixer allò que fan bé
- Evitar destacar únicament les conductes negatives
- Recompensar les conductes positives i l’esforç en forma de lloança i premiar-los
Orientacions per als mestres i professors
- Rebre formació i assessorament per a cada cas
- Flexibilitat en la docència
- Donar a l’infant, en determinats moments, la possibilitat de triar entre dues activitats o jocs amb diferents graus de mobilitat física
- Afavorir el moviment
- Prioritzar l’autocontrol i l’autonomia enfront dels aprenentatges més acadèmics
- Procurar que hi hagi un ambient tranquil, ordenat i sense gaires canvis
- Rectificar-li la conducta cercant solucions que sigui capaç de complir
- Mantenir el contacte visual freqüentment
- Utilitzar claus i senyals no verbals per redirigir la seva atenció mentre se segueix explicant la matèria
- Ser positius i concrets
- Destacar les habilitats que posseeix
- Desenvolupar les habilitats socials que li permetin conviure en el grup
- Assegurar la bona integració a l’aula i a l’escola
Mesures per a les tasques
- Seqüenciar les tasques i destacar-ne les més importants
- Supervisar la seva agenda amb freqüència sense que se senti controlat
- Explicar-li com se senten els altres davant el seu comportament i cercar solucions conjuntament
- Destacar les coses positives
- Cercar el lloc més convenient perquè s’assegui a l’aula
Mesures per a la conducta
- Tolerància zero davant les conductes agressives
- Mantenir la calma i separar-lo del grup fins que es tranquil·litzi
- Conscienciar-lo de les conseqüències dels seus actes
- Especificar-li el que sí que espera’m d’ell
- Reconèixer-li l’esforç i els assoliments
Material elaborat per Lucía Palmer García, psicòloga.