Què es la motivació?

Abans de tot, és important saber què entenem per motivació. Al llarg del temps, hi ha hagut molts investigadors que han intentat definir aquest concepte. Però, comunament, la podríem definir com allò que ens empeny a tenir unes conductes i no unes altres, depenent dels nostres motius, basats en necessitats, desitjos o impulsos. La majoria d’estudiosos consideren que la motivació està relacionada amb la força o energia que activa, dirigeix, i manté el comportament.

Alguns factors que afecten la motivació

També hom ha intentat identificar les causes que ens empenyen a fer determinades accions.

Segons la teoria d’aprenentatge social de Rotter, la nostra motivació per adoptar una conducta dependrà de les expectatives i del valor que li donem. És a dir, depèn de la nostra creença sobre la possibilitat que tenim de fracassar o tenir èxit i de com sigui d’important per a nosaltres exercir aquella conducta.

Hi ha altres teories, com per exemple la teoria atribucional de Heider o la teoria de l’atribució de Weiner, que evidencien que, depenent de si sentim que podem controlar les situacions o no, estarem més motivats per realitzar determinades conductes. És a dir, depèn de si la situació és dominada per nosaltres (control intern) o per factors situacionals (control extern). Quan sentim que no podem controlar les situacions que ocorren al nostre voltant, pot passar que la nostra motivació disminueixi, perquè no ens sentim persones eficaces, la qual cosa afecta alhora la nostra autoestima.

De vegades, però, no tot depèn del nostre criteri. Per exemple, la teoria de l’acció raonada de Fishbein i Ajzen introdueix el factor social. És a dir, a més de la nostra valoració personal de les situacions, també ens movem pel que creiem que les altres persones esperen de nosaltres. Per exemple, hi ha autors com Jones i Davis que parlen de la desitjabilitat social, que explica que ens comportam en funció del que creiem que és el més acceptat socialment, per donar una bona imatge de nosaltres mateixos.

 Material elaborat per Maria Magdalena Campos Piña, psicóloga.