Nous reptes a l'adolescència: la necessària complicitat entre la família i l'escola
Consells per a les famílies per afavorir el procés de transició a l’adolescència:
- Parlau amb el tutor/a almenys una vegada al mes per assegurar-vos que el vostre fill/a s’integra bé i que no presenta dificultats d’aprenentatge o d’adaptació al centre.
Intentau arribar a compromisos amb el professorat per millorar la col·laboració amb el centre. - Ajudau el vostre fill/a a crear un mètode d’estudi. De vegades l’estudiant passa moltes hores davant dels llibres, però té la sensació que no han estat profitoses. Això passa perquè li manquen tècniques d’estudi: té anotacions incompletes i difícils d’entendre; no té una visió global de la matèria; intenta memoritzar i repetir sense assimilar; no fa els deures el moment que toca, etc.
- Ajudau-lo a establir un horari d’estudi diari. Molts d’estudiants tenen problemes de desorganització i els és complicat tenir unes hores fixes d’estudi.
- Ajudau-lo a crear i mantenir en ordre l’habitació d’estudi, espai que li facilitarà l’adquisició d’hàbits d’estudi. Ha de ser sempre el mateix lloc, i una cambra tranquil·la i silenciosa; que estigui ben il·luminada, amb una llum que no sigui ni massa dèbil ni massa intensa, i que la claror hi entri pel costat contrari al destinat a treballar per evitar ombres; la temperatura ha de ser idònia (17ºC-20ºC); ha d’estar ben ventilada per evitar la fatiga; organitzada i neta, no hi ha d’haver juguetes, telèfons mòbils, etc., ni cap tipus d’objecte que el/la puguin distreure. Quant al mobiliari, hi ha d’haver una taula segura, àmplia i còmoda, que quedi a l’altura de l’estómac, i, si pot ser, de material mat, ja que els reflexos provocarien cansament a la vista; la cadira ha de ser amb respatller, que li permeti mantenir l’esquena recta i els peus en contacte amb el terra. El material d’estudi ha de ser accessible, l’ha de tenir tan a prop com sigui possible, ha d’estar ordenat i arxivat. Hauria d’haver-hi un tauler de suro o similar per penjar-hi el seu horari, les dates d’exàmens i de lliurament de treballs, avisos, programacions, etc.
- Intentau inculcar-li les claus d’estudi eficaç: mantenir la continuïtat en la tasca i la concentració en el que ha de fer; estar atent/a a classe; afrontar amb ànim el temps d’estudi; mantenir la paciència, si al principi les coses no li surten com havia previst; pràctica, temps i dedicació fins que domini les tècniques i hagi adquirit un hàbit d’estudi i de treball diari idoni; esforç per encarar la dificultat que implica estudiar i tenir entusiasme per deixar de banda el pessimisme i la desgana.
- Intentau passar el màxim de temps possible amb el vostre fill/a: dedicau temps a escoltar-lo/la, què pensa, què sent, si té pors i preocupacions. Quan els fills mantenen una bona relació amb els pares, és molt menys probable que tinguin problemes d’adaptació, així que demanau-li com li va l’escola, pels amics, activitats i interessos.
- Parlau de sexualitat amb el vostre fill/a: és important fomentar un ambient obert perquè el vostre fill/a tingui la confiança de demanar-vos qualsevol cosa. Encara que els pares desconegueu les respostes del que us demanen, podeu mirar de trobar-les plegats.
L’educació sexual implica moltes coses: parlar sobre les relacions de parella, com és el tracte entre dues persones que s’estimen, la nostra idea de l’amor, l’expressió d’afecte, així com d’empipament i desacord. També parlar sobre els cossos, els canvis que s’esdevenen amb el temps, les diferències entre els cossos de dona i d’home, la bellesa que tenen ambdós cossos i el valor de la seva diversitat. Parlar de la sensibilitat de la pell, les emocions de les relacions humanes i de parella, així com de la sexualitat. - Si el vostre fill/a és víctima d’assetjament escolar: si el vostre fill/a està exposat a atacs sàdics continus per part d’un o més companys de classe i dels quals no pot defensar-se fàcilment, heu d’actuar al més aviat possible. Cal que investigueu detalladament què ocorre; escoltau el vostre fill/a i permeteu que s’esplaï en el dolor que sent; posau-vos en contacte amb el tutor/a per alertar-lo del que succeeix i demanau-li cooperació per investigar els fets i resoldre’ls; no estimuleu el vostre fill/a perquè sigui agressiu o venjatiu, ja que empitjoraria la situació; discutiu amb ell/a alternatives assertives per respondre als assetjadors i practicau respostes. Segons el grau de por i ansietat que pateixi, cercau un psicòleg/a que l’ajudi a superar el trauma, però mai no heu d’oblidar que la millor ajuda, en aquests casos, prové de la família. Mantingueu la calma i no demostreu tota la vostra preocupació, sinó més aviat determinació i positivisme. Si l’assetjament continua, podeu posar el cas en mans d’advocats.
- Si el vostre fill/a és l’assetjador/a: que la família negui els fets de maltractament i acusi el professorat de tenir-li mania no és una actitud que ajudi l’alumne/a. És important que mostreu un veritable interès per descobrir la veritat i que l’alumne/a assumeixi les conseqüències dels seus actes.
- Alguns consells són: investigau per què el vostre fill/a és un assetjador/a; parlau amb els professors, demanau-los ajuda i escoltau totes les crítiques sobre el vostre fill/a; acostau-vos més als amics del vostre fill/a i observau les activitats que duen a terme; establiu un canal de comunicació i confiança amb el vostre fill/a, ja que és necessari que vegi que els seus pares l’escolten; aneu amb compte de no culpar els altres de la mala conducta del vostre fill/a; col·laborau amb el col·legi fent seguiment del cas i registrant les millores; canalitzau la conducta agressiva del vostre fill/a, per exemple, oferir-li que practiqui algun esport; remarcau-li que la conducta d’assetjament no és permesa per la família i deixau-li clar què passarà si l’assetjament continua; no feu el sord a la situació, manteniu la calma i procureu saber com podeu ajudar el vostre fill/a perquè manifesti les insatisfaccions i frustracions sense agressió; demostrau-li que el/la continuau estimant tant o més que abans, però que en desaprovau el comportament; animau-lo/la que reconegui l’error i que demani perdó a la víctima. Elogiau les seves bones accions.
- Si el vostre fill/a és un espectador/a d’assetjament: heu de saber que el maltractament entre iguals produeix un contagi social que inhibeix l’ajuda i, fins i tot, hi fomenta la participació. Ensenyau-li que no es pot ser tolerant amb els agressors. Davant la mínima sospita de maltractament, que en parli amb els companys, que ho faci saber al tutor/a o cap d’estudis. No pot deixar passar temps davant una situació d’abús envers un company/a.
Material elaborat per Lucía Palmer García, psicòloga