Prendre decisions és essencial en el procés de formació acadèmica, però no tothom encerta a la primera. Amb aquest recurs, t'ajudarem a guiar-te en cas que t’hagis equivocat, perquè prenguis una decisió encertada.
Quan ens adonam que cursam un grau que realment no cobreix els nostres interessos, començam a demanar-nos coses com «he perdut el temps estudiant una cosa que no m'agrada?» o «he de continuar estudiant un grau que no m'atreu?».

Centrem-nos en la primera. Haver iniciat un grau que consideres que no és per a tu no és una pèrdua de temps, ans al contrari: qualsevol decisió, ja sigui incorrecta o encertada, serveix per aprendre i desenvolupar competències. Quan sentim que ens hem equivocat, tenim una percepció negativa de la realitat a la qual ens enfrontam i, en conseqüència, generam frustració i ens sentim decebuts per les decisions que hem pres. Per evitar entrar en aquest bucle d'emocions desagradables, hem de veure les coses d'una altra manera, canviar de perspectiva, fer un gir de 180°, la qual cosa ens dona la capacitat de descobrir horitzons nous i prendre una decisió encertada d'acord amb els nostres interessos.

Què puc fer?

És essencial que, a més de visualitzar-nos en els estudis, ho fem en l'àmbit laboral. Hem de saber quines són les condicions de la futura professió per reflexionar si podem dedicar-nos-hi, per tant, és important que tinguem en compte els aspectes següents a l'hora de tirar endavant un canvi.

En primer lloc, hem de conèixer-nos a nosaltres mateixos; hem de tenir clar com ens veiem. En funció de la nostra personalitat i també dels nostres valors, sabrem on podem encaixar.
Per saber-ho, ens pot ajudar fer-nos preguntes d'autoconeixement, com, per exemple:

• Quines són les meves fortaleses?
• Quines són les meves pors?
• Què he de fer quan tinc un problema?
• Quina característica m'agrada més de mi?

També és important saber quins són els nostres interessos, què ens agrada, a què dedicam el temps lliure, per poder trobar allò que realment ens entusiasmi i motivi.

• Què m'agrada fer per divertir-me?
• On em sent més segur?
• Què m’agradaria aconseguir en el futur?

Després d'haver valorat tot això, hem de tenir en compte les nostres habilitats, què ens va bé, en què destacam.

• Què puc millorar?
• En què som bo realment?
• En què som diferent dels altres?

Els punts anteriors ens menen a l'autoconeixement, que «és la base de l'autoestima (una concepció que tenim de nosaltres mateixos)» (Suanes, 2009) i ens permet desenvolupar el nostre creixement personal.

Aquest concepte fa referència a «la capacitat de prendre decisions significatives per a la vida i, específicament, educar per a aquelles decisions que afecten el nostre futur» (Suanes, 2009).

Aquesta presa de decisions requereix un procés, anomenat «autoorientació», que es refereix al fet que els alumnes «adquireixin una conceptualització realista i positiva de si mateixos en relació amb els seus valors, interessos, habilitats i possibilitats de preparació i inserció sociolaboral, integrant estratègies metodològiques graduades» (Suanes, 2009).

A més de tot això, observar el nostre entorn sempre pot ajudar-nos a triar un camí, ja que podem veure'ns atrets pel treball, els estudis o la vida d'alguna persona en concret que ens serveixi d'inspiració. A més, segur que hi ha moltes persones que actualment estan satisfetes amb els seus estudis que hauran passat pel mateix i el seu testimoniatge pot servir-nos de referència.

Bibliografia

Suanes, M. N. (2009). Autoconocimiento y autoestima. Temas para la educación, 3

Material elaborat per Rocío Frau Gracia i Arianne Manaois Locquiao, estudiants de Psicologia