Metodologies d'aprenentatge col·laboratives i participatives
Aprenentatge cooperatiu
Salvin (1987) el defineix com: «Conjunt de mètodes d’instrucció en els quals els estudiants fan feina en grups petits per captar diverses habilitats d’aprenentatge»
Cada un haurà de compartir feina i esforç; la col·laboració serà fonamental per dur a terme les tasques.
Característiques positives per als alumnes:
- Augmenta l’habilitat dels joves per construir el coneixement
- Els fa pensar en els objectius i passes que cal seguir per assolir-los
- Aprenen a fer feina amb els altres i a arribar a acords
- Els permet d’identificar els errors propis i els dels altres, als quals han de cercar una solució compartida.
- Millora l’autoconfiança de l’alumne/a.
- Crea un ambient «amistós».
En definitiva, un aprenentatge col·laboratiu ajuda a controlar les nostres respostes, a ser flexibles i adaptar-nos a les situacions.
Aprenentatge participatiu
En un aprenentatge participatiu els alumnes són els protagonistes. Consisteix a establir una metodologia més interactiva i no simplement veure l’alumne/a com un objecte passiu que rep informació.
És evident que la metodologia participativa i la col·laborativa estan molt relacionades, ja que moltes activitats participatives són col·laboratives, és a dir, les activitats es fan en grup.
Aquest tipus de mètode fomenta que els nins parlin a classe, que facin jocs, formulin preguntes, facin exposicions i altres feines en equip.
Característiques generals positives per als alumnes:
- Els permet d’establir una connexió entre el coneixement teòric i l’aplicació pràctica.
- Els convida a reflexionar i indagar en les coses.
- Ajuda a estimular la independència, la creativitat, la imaginació i la capacitat d’autoaprenentatge.
- Promou l’anàlisi dels problemes i la recerca d’una solució.
- Influeix a millorar el consens, promou la comunicació i ajuda a tenir en compte els punts de vista dels altres.
Material elaborat per Maria Magdalena Campos Piña, psicòloga.