Les emocions: què són, categories, com podem treballar-les...

És un estat mental intens que sorgeix en el sistema nerviós de manera espontània i provoca una resposta psicològica positiva o negativa. És un impuls involuntari originat com a resposta als estímuls de l'ambient, que indueix sentiments tant a l'ésser humà com en animals i que desencadena conductes de reacció automàtica.
És un procés que s’activa quan l’organisme detecta algun perill, amenaça i desequilibri amb la finalitat de posar en marxa recursos que té a l’abast per controlar la situació.
Són mecanismes que ens ajuden a reaccionar amb rapidesa davant successos inesperats que funcionen de manera automàtica; són impulsos per actuar. Les emocions són pròpies de l’ésser humà. Es classifiquen en positives i negatives en funció de si contribueixen al benestar o al malestar.

Totes les emocions són vàlides. No existeixen emocions bones o dolentes. Les emocions són energia i l’única energia que és negativa és l’energia estancada.
No podem desconnectar o evitar les emocions. Podem aprendre a gestionar els nostres estats emocionals.
Tots tenim dret als nostres sentiments.
Tan sols tenim uns mesos de vida quan adquirim emocions bàsiques com la por, l’alegria o l’enuig.

Por: anticipació a una amenaça o perill (real o imaginari) que produeix ansietat, incertesa, inseguretat.
Sorpresa: sobresalt, sorpresa, desconcert.
Aversió: disgust o fàstic envers allò que tenim al davant.
Ira: ràbia, enuig que apareix quan les coses no surten com volem o ens sentim amenaçats per alguna cosa o algú.
Alegria: sensació de benestar i seguretat que sentim quan assolim algun desig o veiem acomplerta alguna il·lusió.
Tristesa: pena, solitud, pessimisme davant la pèrdua d’alguna cosa important o quan ens han decebut.

El 1990, Salovey i Mayer defineix la intel·ligència emocional com «la capacitat de percebre amb precisió, valorar i expressar emocions, accedir i/o generar emocions, d’entendre-les i de saber-les regular de forma reflexiva per poder promoure un bon creixement emocional i intel·lectual».
Per Daniel Goleman (1995), la intel·ligència emocional és la capacitat de reconèixer els nostres propis sentiments i els dels altres, de motivar-nos i de manejar correctament les nostres relacions. Conjunt d’habilitats que serveixen per expressar i controlar els sentiments de manera adequada. Aquestes habilitats poden ser desenvolupades per mitjà de l’aprenentatge i l’experiència quotidiana.
Segons Bisquerra i Pérez (2012), la intel·ligència emocional és la capacitat per identificar les pròpies emocions i les dels altres, usar-les per facilitar el pensament, comprendre la complexitat de les emocions i regular-les de manera apropiada.

La intel·ligència emocional és una capacitat clau en el context escolar que afavoreix els aprenentatges, promou el benestar personal, la capacitat de relacionar-se i resoldre positivament els conflictes.
La intel·ligència emocional es pot educar. S’han de generar contextos que afavoreixin un desenvolupament òptim de totes les capacitats dels nens/nenes i adolescents. Deixar de visualitzar la persona des de la perspectiva estàtica de «quina capacitat té» per passar-la a veure a partir de «quin potencial pot desenvolupar».
Es tracta de fomentar i treballar al màxim la competència emocional com aquella capacitat per gestionar de manera adient un conjunt de coneixements, capacitats, habilitats i actituds necessàries per prendre consciència, comprendre, expressar i regular apropiadament els fenòmens emocionals i afectius.
L’educació emocional és un procés que s’inicia des de la primera infància i és present al llarg de tota la vida.

Material elaborat per Eulàlia Porter, psicopedagoga.

Universitat de les Illes Balears