La importància de la detecció precoç dels trastorns del neurodesenvolupament infantil

La importància de la detecció precoç dels trastorns del neurodesenvolupament infantilEls trastorns del neurodesenvolupament: què són?

Són trastorns amb base neurològica que es presenten des de la primera infància fins al començament de l’escolarització a primària. Es caracteritzen principalment per dèficits més o menys generals en processos o funcions neuropsicologies que provoquen alteracions del funcionament i del desenvolupament personal, i de les relacions familiars o socials o del rendiment acadèmic.

Tendeixen a ser crònics, però, amb una intervenció adequada, la persona pot assolir un context adaptatiu plenament normal.

Neuropsicologia

Ciència que estudia les relacions entre el cervell i la conducta, en la qual trobam uns processos cognitius bàsics, com l’atenció, la percepció, la memòria i el llenguatge, que desencadenen les funcions executives, les quals poden ser de caràcter lògic o emocional.

Quant a la base del funcionament cerebral, el cervell funciona a través d’impulsos elèctrics i respostes bioquímiques que s’encarreguen de donar ordres al cos mitjançant patrons musculars o neurotransmissors, i comunicant-se a través de les cèl·lules cerebrals, les neurones.

Causes dels trastorns del neurodesenvolupament

Malgrat que no es pot determinar una causa clara, hi ha factors de risc que poden predisposar una persona a aquest tipus de trastorn:

  •  Factors genètics
  • Factor prenatal (consum de tòxics, mala alimentació, malaltia, factors d’estrès)
  • Factors perinatals (anòxia, part difícil)
  • Factors postnatals (prematur, infecció, traumatisme)
  • Factors bioquímics
  • Factors familiars (estil de criança, família desestructurada, pares amb trastorn mental)
  • Factors ambientals (pobresa, contaminació, alimentació)

Quin són els trastorns del neurodesenvolupament?

Hi ha diferents tipus de trastorns:

Discapacitat intel·lectual

  • Deficiències de les funcions intel·lectuals
  • Deficiències del comportament adaptatiu
  • Inici de les deficiències intel·lectuals i adaptatives durant el període de desenvolupament

Trastorns motors

  • TICS: vocalització o moviment
  • Síndrome de Tourette
  • Estereotípia: moviments repetitius

Trastorn de l'espectre autista

  • Grup A: deficiències en la comunicació i interacció social
  • Grup B: patrons repetitius de comportament i restrictiu d’interessos o activitats

Trastorn de la comunicació

  • Llenguatge
  • Fonològic
  • Fluïdesa
  • Comunicació social (pragmàtic)

Retard global del desenvolupament

Retard en dues o més àrees del desenvolupament d'un nen abans dels 5 anys

Com podem detectar un trastorn del neurodesenvolupament?

Segons quina sigui la gravetat i el tipus de trastorns, podem fer servir els diferents instruments d’avaluació, com, per exemple:

  • Les escales d'avaluació: TDAH-5
  • Els registres conductuals
  • L’avaluació neuropsicològica
  • L’avaluació neuropsicofisiològica
  • Les tècniques de neuroimatge

Per a la majoria dels casos, per fer el diagnòstic clínic és suficient l’observació, les escales i l’avaluació neuropsicològica.

Detecció primerenca i prevenció

Hi ha tres tipus de prevenció:

  1. Prevenció universal: es tracta de la consciència de la importància de la promoció de pautes de criança, hàbits i habilitats positives per a l’infant en general. Es fan programes o accions adreçades a famílies, educadors i infants en general: escola de pares i programes educatius.
  2. Prevenció selectiva: es tracta d’uns coneixements de factors de risc: biològics, psicosocials i ambientals que es relacionen amb els trastorns del neurodesenvolupament. Fan programes o accions dirigides a infants i famílies en risc, però sense símptomes o evidències: programes comunitaris de prevenció,
  3. Prevenció indicada: fa la detecció primerenca dels retards o primers símptomes de possibles trastorns de neurodesenvolupament. Fan programes o accions adreçades a infants i famílies amb símptomes inicials: atenció primerenca.

L’atenció primerenca

Què és?

El conjunt d’intervencions, adreçades a la població infantil de 0-6 anys, a la família i a l’entorn, que tenen per objectiu donar resposta al més aviat possible a les necessitats transitòries o permanents que presenten els infants amb trastorns en el desenvolupament o que tenen el risc de patir-ne.

En què es basa?

En l’evidència de l’existència dels períodes crítics d’aprenentatge, en què, si no es desenvolupen determinades habilitats, és possible que ja no s’adquireixen de manera completa.

Qui la fa?

Equip multiprofessional: psicòlegs, psicopedagogs, logopedes, fisioterapeutes, psicomotricistes i neuropediatres

Com es fa?

  • Avaluació funcional: centrada tant en el desenvolupament general com en l’específic en el qual s’han detectat els problemes, i en l’establiment d’objectius
  • Pla individual d’intervenció: o bé a partir de programes més o menys protocol·laritzats o bé a partir dels coneixements dels professionals.

A què s’aplica la atenció primerenca

Al desenvolupament d’habilitats i processos

  • Desenvolupament motriu
  • Desenvolupament cognitiu
  • Desenvolupament sensorial
  • Desenvolupament del llenguatge

Als símptomes emocionals d’hàbits i de conductes

  • Problemes de la conducta
  • Problemes emocionals
  • Problemes en el desenvolupament de l’expressió somàtica

La intervenció: opcions

Programes, intervencions i recursos basats en l’evidència científica

Són exemples:

  • Psicofarmacologia
  • Programes d’intervenció psicològica
  • Programes d’intervenció psicosocial

Programes, intervencions i recursos basats en propostes personals

  • Basats en propostes o idees, que, més enllà que puguin o no ser encertades, no volen sotmetre’s al mètode científic.

Trobareu més informació a les següents guies temàtiques.

Informació elaborada per:

Unitat d’Assessorament Psicològic Infantil (UAPI)
(La unitat de TDAH de la UIB)
Direcció: Dr. Mateu Servera Barceló