La imatge personal és la visió general que tenim sobre nosaltres mateixos. Depèn del concepte físic que tinguem i inclou l’aspecte físic i també la manera com ens desenvolupam en l’àmbit de les activitats físiques. En la infància i l’adolescència, tenim aquesta visió més diferenciada. Pel que fa a les activitats i habilitats físiques, els infants més petits se solen centrar més en el físic. Per contra, els adolescents donen més importància a la imatge corporal centrada en l’aparença i l’opinió externa obre el seu atractiu físic, i tenen més interès a saber què pensen els altres d’ells.

Pel que fa a les diferències entre sexes, segons alguns estudis científics:

• S’ha demostrat que els canvis físics en nines més atractives els afecten més. S’estimarien més madurar més tard i pensen que la popularitat va lligada a l’atractiu físic.
• Els nins, just al contrari. Creuen que val més madurar prest, perquè així s’igualen a les nines, ja que elles solen fer-ho primer. Consideren que la popularitat va lligada a les qualitats atlètiques.

El problema sorgeix quan tenen una concepció negativa de la pròpia imatge, la qual cosa els baixa l’autoestima. A més, de vegades distorsionen aquesta imatge i es veuen més negativament que la idea que tenen els altres respecte d’elles. Per evitar-ho, és important fer veure als fills i filles que els convé més centrar-se en coses que poden controlar i intentar acceptar les coses que no.

Per una banda, poden intentar «treure’s partit», per exemple, millorant la cura personal, la higiene, l’alimentació, l’exercici físic, fins i tot les habilitats, tant les acadèmiques com les activitats extraescolars. Per altra banda, podria ser que es veiessin amb tanta negativitat perquè es comparen amb uns models inassolibles, per exemple, quan es volen parèixer a un ídol que admiren. A més, la majoria de la publicitat que veuen per la televisió i per les xarxes socials està marcada de models irreals i perfeccionistes. Quan això succeeix, cal evitar que es comparin excessivament amb aquests models i ajudar-los a trobar-ne d’altres de més adequats i realistes.

Pel que fa als aspectes que no poden controlar, per exemple, un defecte físic real, convé que hi donin la importància que té, és a dir, els defectes no han d’«embrutar» tot el que ell o ella és. Com hem dit, cal que se centrin en el que sí que poden controlar. A més, també és important que valorin i se centrin més en les característiques positives que tenen.

Si voleu més informació sobre autoestima, podeu consultar l’article «L’autoestima en nins i adolescents. Com poden millorar-la».

Material elaborat per Maria Magdalena Campos Piña, psicóloga.