Hi ha autors que distingeixen dos tipus de motivació en funció d’on procedeixi.

Motivació extrínseca

Fa referència a quan la motivació arriba de l’exterior. Es fan activitats per obtenir recompenses i premis, evitar càstigs o conseqüències negatives. Exemples:

• Estudiï per evitar suspendre
• Estudiï per fer contents els pares
• Estudiï perquè es considera una cosa bona
• Estudiï perquè soc bon/a estudiant

Motivació intrínseca

La motivació sorgeix d’un mateix, sense necessitat de reforçadors externs. Hom fa una activitat perquè li resulta interessant i satisfactòria en si mateixa. Aquesta motivació s’associa a persones que trien el que volen fer, que tenen un cert nivell de repte, i responen al fracàs amb més esforç i persistència. Tenen més flexibilitat cognitiva, creativitat, espontaneïtat i expressivitat. A més, les metes intrínseques s’associen amb més benestar i salut.

Per tant, aquesta és la motivació més poderosa i la que convé intentar fomentar. Exemples:

• Estudiï perquè estic interessat a aprendre aquests coneixements
• Estudiï perquè amb genera satisfacció
• Estudiï perquè em veig realitzant les activitats relacionades amb aquests estudis

Ara que coneixes un poc més aquests dos tipus de motivació, demana’t: i jo, per què estudiï? O, per què vull estudiar? És important ser conscient de les teves raons, reconèixer els sentiments i tenir l’opció de triar l’estudi que cadascú vulgui. Quan reflexionis sobre això faràs la primera passa per millorar la motivació intrínseca, la que t’ajuda a assolir la teva vertadera vocació.

Aquesta motivació minva quan:

• Es reben recompenses
• Les persones se senten controlades i vigilades externament
• Es dona un temps límit
• S’imposen metes
• Existeix competició i judicis de valor

I augmenta quan:

• Mantenim una conducta exploratòria i curiosa amb l’entorn. Investigam i ens plantejam el perquè de les coses.
• Som persones autònomes que sentim que controlam la nostra pròpia conducta. Per exemple, sentim que hem estat lliures per triar els nostres estudis.
• Ens sentim persones competents i que les nostres accions són efectives. Si les teves notes no són gaire bones, és possible que necessitis millorar les tècniques d’estudi, la planificació o establir metes noves. La millor decisió és enfocar l’estudi com un repte i no com un problema o com una cosa negativa.
• Tenim bones relacions amb els altres, que ens donen suport.

Cal tenir en compte que la motivació extrínseca no sempre és negativa. Encara que és millor estar motivats intrínsecament a l’hora de fer activitats, és evident que no sempre és possible. Cada dia fem activitats perquè les hem de fer i no perquè vulguem fer-les. Per tant, és lògic que aquestes activitats les duguem a terme per motivacions extrínseques. Però, començar alguna activitat per incentius externs pot generar que més endavant actuem perquè la tasca o activitat ens interessi i, finalment, ens arribi a agradar.

 Material elaborat per Maria Magdalena Campos Piña, psicóloga.