La incorporació d’un membre nou a la família, com és el naixement d’un germà, implica un canvi molt important per al gran. En la majoria dels casos, sorgeixen alguns problemes lleus d’adaptació i emocionals. Però, la rivalitat i gelosia entre germans pot persistir i agreujar-se.

Aquesta rivalitat es pot manifestar en competitivitat per obtenir l’afecte i l’atenció dels pares. En casos greus, pot traduir-se en hostilitat i agressions físiques o dolenties envers el germà petit, rebuig a compartir-hi objectes, falta de consideració i relacions amistoses empobrides. Amb freqüència, s’acompanya d’alguna regressió i la pèrdua de les capacitats prèviament adquirides. Sovint, el nin gran vol imitar el germà petit per cridar l’atenció. També solen augmentar les confrontacions o apareix un comportament oposicionista envers els pares, rebequeries, agitació i problemes emocionals, com ara ansietat, tristesa o aïllament social. A més, el son també es pot alterar.

Factors predisponents

• Hi ha més predisposició quan neix el germà i quan el naixement es produeix abans dels 5 anys
• Quan es duen més de 3 anys és més difícil que aparegui la gelosia
• En famílies de pares separats, pot sorgir, si el pare o la mare absent té alguna preferència per algun dels fills
• El temperament del nin
• Qualitat de la relació. Unes prohibicions i limitacions anteriors excessives augmenten la probabilitat d’un conflicte posterior

Recomanacions

• Evitar comparar els germans. No serveix per res comparar-los; cal acceptar que, encara que siguin germans, són persones diferents, que tenen defectes i virtuts. L’únic que s’aconsegueix de comparar-los és que augmenti la seva rivalitat i baixar-los l’autoestima i la confiança en si mateix.
• Procurar no atendre excessivament el germà petit. És evident que, amb l’arribada d’un membre nou, el petit requereix molta atenció, però s’ha de procurar desatendre al germà tan poc com sigui possible. Una bona idea seria fer que participi en l’assistència al germà i premiar-lo per fer-ho.
• Anar alerta amb l’augment d’ordres i exigències envers el gran. És encertat que els fills, a mesura que tornen grans, assumeixin més responsabilitats, sempre que siguin justes. Per exemple, de vegades es demanen responsabilitats als fills grans que després no s’exigeixen als fills petits quan arriben a la mateixa edat.
• No reforçar els comportaments de gelosia. Quan tenen aquestes conductes, sol ser, en la majoria dels casos, per cridar l’atenció dels pares. Si veuen que no assoleixen aquesta atenció, el més probable és que es cansin i deixin de comportar-se així.

Material elaborat per Maria Magdalena Campos Piña, psicòloga.