Capacitats dels nounats

En aquesta etapa, les criatures encara no han adquirit el llenguatge i no poden expressar-nos amb paraules com se senten, però això no vol dir que no es comuniquin. Ho fan, per exemple, amb la comunicació no verbal, mitjançant la qual ens donen molta informació.

Com es comuniquen amb nosaltres?

Identificam quatre tipus de plors:

• Bàsic: regular, rítmic, associat a la fam
• Còlera: quantitat excessiva de fam
• Dolor: sobtat, sense queixar-se i contenint la respiració
• Atenció o frustració: dues o tres lamentacions

Desenvolupament de les emocions:

• Naixement: plaer, interès, disgust o malestar i un cert precursor de sorpresa
• 2 mesos: somriure social
• 3-4 mesos: tristesa i empipament
• 4 mesos: ràbia, sorpresa i alegria
• 7 mesos: por
• 11-12 mesos: timidesa i vergonya
• 24 mesos: orgull
• 2-4 anys culpa i enveja
• 5-6 anys: inseguretat, humiliat i confiança

Reflexos importants

Els reflexos són respostes instintives automàtiques desencadenades per estímuls. Alguns són:

 Com són els seus sentits?

En néixer, els òrgans sensorials de la criatura no funcionen perfectament.

• El tacte: el fetus és sensible al tacte. Augmenta els primers dies i al final del primer any. El nadó és capaç de reconèixer un objecte familiar amb l’exploració amb la mà. És el primer sentit que desenvolupa.
• Olfacte: bastant agut en néixer. El nadó prefereix les olors agradables i poder diferenciar la de la mare.
• Gust: té aquest sentit després de dues hores d’haver nascut. Diferencia entre àcid, salat, amarg i dolç.
• Oïda: el fetus ja hi sent mesos abans de néixer, però els nadons són menys sensibles que els adults.
• Vista: poc desenvolupada en néixer. Els nadons són sensibles a la claror i al color. Als 2 mesos poden distingir qualsevol color; als 3-4 mesos tenen visió binocular; als 4-5 mesos perceben la distància i la profunditat, i la visió del color és igual que la dels adults. Finalment, entre els 6-12 mesos, la visió general és com la dels adults.

Desenvolupament físic i motor

 L’afecte

És el sentiment d’unió i vincle amb una persona.

Etapes:

• Etapa 1 (0 a 2 mesos): resposta social indiscriminada
• Etapa 2 (2 a 7 mesos): resposta social discriminada
• Etapa 3 (7 a 30 mesos): apareix l'afecte i l'ansietat de separació, i l'angoixa davant desconeguts
• Etapa 4 (30 mesos en endavant): formació de relacions recíproques

Amb l'experiment d’Ainsworth s’observava la relació de les mares amb els fills, i es constatava la reacció de la criatura quan la mare se’n anava un moment de la sala i també quan hi tornava. Aquests són els diferents tipus d’afecte que hi ha:

Afecte segur

• Els nadons exploren de manera activa l'ambient quan estan tots sols amb la mare. Poden inquietar-se amb la separació, però se senten segurs si saben on és. Quan torna, mostren contacte físic afectuós.
• Mares molt amables i receptives. No els molesten ni els maltracten.

 

• Els nadons senten poc malestar amb la separació, i eviten la mare quan torna. Molt sociables amb extranys i exploren molt.
• Mares lentes que responen a les demandes socials dels nadons i els donen poc contacte físic gratificant.

• Els nadons exploren molt poc i romanen a prop de la mare. S'inquieten molt davant la separació i es mostren ambivalents quan torna. Es resisteixen al contacte físic, però es mantenen a prop d'ella.
• Són mares  molt crítiques, incoherents en les seves interaccions. Moltes d'aquestes interaccions són per satisfer les seves pròpies necessitats.

Desenvolupament cognitiu

Segons Piaget

Estadi sensoriomotor (0 a 2 anys)

És un període d’exploració i d’adaptació al seu entorn. En aquesta etapa, la conducta del nadó és essencialment motora, i no hi ha representació interna dels esdeveniments externs fins més endavant.

Unes de les adquisicions més importants en aquesta etapa són la intencionalitat i la permanència de l’objecte.

La intencionalitat

Aquest concepte és un tret de la intel·ligència que fa referència a la capacitat que té la criatura de coordinar-se per aconseguir un propòsit determinat. Durant aquest període, fa una sèrie de conductes fins que arriba a adquirir la plena intencionalitat dels seus actes.

• Reacció circular primària: accions repetides i no intencionades centrades en el propi cos
• Reacció circular secundària: accions repetides i quasi intencionades centrades en l’exterior
• Reacció circular terciària: experimenten amb l'entorn realitzant accions novedoses i no només repetitives, com en les anteriors

Permanència d’objecte

La permanència d’objecte fa referència a la idea de ser conscient que, encara que no vegem un objecte, no vol dir que hagi deixat d’existir. Abans d’adquirir la permanència dels objectes, els nadons cometen una sèrie d’errors típics d’aquesta etapa.

• Error AB o perseveració: no tenen en compte els desplaçaments visibles quan cerquen els objectes.
• Error de transposició: no tenen en compte els desplaçaments invisibles quan cerquen els objectes.

Funció simbòlica

Un altre assoliment important que sorgeix al final d’aquesta etapa i al principi de la següent és la funció simbòlica. És la capacitat de representar mentalment un objecte o esdeveniment no present, i expressar-lo mitjançant la imitació, el joc simbòlic, la construcció, el modelatge, el dibuix o el llenguatge. És una característica molt important, ja que ajuda a fomentar la imaginació de la criatura, a crear-se una idea sobre el món que l’envolta i, al cap i a la fi, a preparar-se per a l’etapa adulta.

Estadi preoperatori (2 a 6 anys)

En aquests anys, els infants fan operacions mentals, però la lògica encara els falla. Gaudeixen de funció simbòlica, però encara tenen una visió molt egocèntrica del que succeeix al seu voltant.

Egocentrisme

És la tendència a centrar-se en el seu punt de vista i no conceben o experimenten dificultats per tenir en compte altres perspectives de les coses.

Errors lògics

En la noció de causalitat trobam els errors següents:

Nocions de causalitat:

• Finalisme: consideren que tots els esdeveniments tenen una única causa
• Artificialisme: pensen que els humans poden construir totes les coses que existeixen en el món, fins i tot esdeveniments naturals
• Animisme: tendeixen a atribuir vida a objectes que no en tenen
• Realisme: els costa de diferenciar entre el món mental o imaginari i el món físic o real
• Realisme nominal: pensen que els noms són propietats de les coses

Nivells de pensament

• Pensament simbòlic o preconceptual (2-4 anys): coneixement dels conceptes sobre les coses d’una manera molt primitiva i bàsica, sense cap grau de generalitat ni d’abstracció.
• Pensament intuïtiu (4-6 anys): menys egocèntrics i comprenen els objectes depenent de les seves característiques físiques més destacades. Més atents en la forma com apareixen les coses.
• Estadi d’operacions concretes (7 a 12 anys): l’infant és més lògic i menys egocèntric; ja pot atendre dues tasques alhora. En aquesta etapa, ja fa operacions mentals aplicades a esdeveniments concrets. Tots els problemes de l’etapa anterior desapareixen. A més, reconeix la conservació dels objectes, la qual cosa vol dir que, encara que variïn alguns aspectes de l’objecte, aquell objecte continuarà sent el mateix.

Desenvolupament de la memòria

A partir dels dos anys és quan els infants comencen a tenir records, però no és fins als cinc que tenen la memòria completament desenvolupada.

Més endavant, quan són conscients del funcionament de la memòria, comencen a utilitzar diferents estratègies, com ara:

• Repetició: als 7 anys
• Organització: 10-11 anys
• Elaboració: relativament tard

Pensar sobre el propi pensament

A mesura que creixen, els infants s’adonen que són persones pensants i deixen de confondre el pensament amb la veu.

A més, als sis anys entenen el concepte de la mentida, i entre els cinc i els set comencen a utilitzar les mentides pietoses.

Manifestacions de la funció simbòlica

Imitació

És un punt molt important. Des de ben petits, molts dels aprenentatges dels nadons sorgeixen per imitació dels seus iguals i sobretot dels adults que tenen al voltant. A més, hi influeixen els altres tipus de manifestacions, com dibuixar o jugar. La imitació arriba més prest del que ens pensam. Entre els vuit i dotze mesos, apareix la imitació intencional i, entre els divuit i vint-i-quatre, la imitació diferida, és a dir, poden imitar models que no són presents.

Imatges mentals

Consisteixen en representacions de les diferents situacions del seu dia a dia.

Joc simbòlic

El joc és una peça fonamental en el seu desenvolupament, i consisteix a reproduir situacions d’una manera simbòlica. És una manera d’interactuar amb la realitat, marcada per factors interns de la criatura. Hi ha múltiples teories sobre la finalitat del joc simbòlic; aquests en són els tipus:

Com podem veure a la taula, els jocs passen de ser més simples i solitaris a més complexos, amb regles i de tipus més social, encara que els poden continuar fent tots.

Dibuix

A aquestes edats, dibuixar és molt més que una simple còpia de la realitat. A través del dibuix, les criatures poden expressar moltes coses, com la seva concepció sobre el món, la relació amb els altres, les emocions, els interessos i desitjos.

Llenguatge

• Període preverbal: des del naixement, la criatura es comunica de diverses maneres. Entre els adults, l’estil de parla maternal s’adapta al de la criatura amb protoconverses, que serien intents de conversa molt bàsica. Al principi, la criatura no té intenció comunicativa, però després, als nou mesos, utilitza els protoimperatius amb la voluntat d’aconseguir coses, i, als dotze mesos, els protodeclaratius, per compartir amb una altra persona l’atenció sobre algun objecte.
  A més, des que neixen i fins que no articulen les primeres paraules emeten els primers sons, com les vocalitzacions reflexes, els jocs vocals o el balboteig.
• Període verbal: a principi del primer any comencen a adquirir el vocabulari. A més, entre els dotze i els vint-i-quatre mesos, utilitzen les holofrases, que són oracions constituïdes per una paraula. Per exemple, «maigua» vol dir «mamà, dona’m aigua». També cometen alguns errors, com les infraextensions o subgeneralitzacions, això és que empren una paraula només per a una cosa determinada, encara que serveixi per a altres conceptes; per exemple, dir «poma» només a les pomes vermelles i no a les verdes; i les sobreextensions o generalitzacions és el contrari: amplien el significat d’una paraula a un altre concepte amb el qual pot estar relacionada, per exemple, dir «moix» a tots els animals.

El procés d’adquisició és el següent:

Edat	Procés
12-16 mesos	Primeres paraules. A l’any, la primera paraula.
16-18 mesos	Augment ràpid del nombre de paraules.
2 anys i mig	Ja saben aproximadament 500 paraules. Als dos anys poden construir la primera frase i utilitzen la parla telegràfica, en què combinen dues o més paraules.
3 anys	Tornen a augmentar el vocabulari; dupliquen el nombre de paraules.
4 anys	El parlar de l’infant és similar al de l’adult.

 

Desenvolupament social

Coneixement dels altres

Situar-se en la perspectiva de l’altre

• Entre els 3 i els 6 anys, els infants encara són incapaços d’identificar emocions senzilles en els altres. No són conscients que els altres poden veure les coses d’una altra manera, sinó que creuen que només hi ha una perspectiva, que és la seva.
• Entre els 6 i 8 anys, els infants comencen a entendre que els pensaments i sentiments dels altres poden ser iguals o diferents dels seus.
• Entre els 8 i 10 anys,ja són capaços de reflexionar sobre els seus propis pensaments i sentiments; poden anticipar els pensaments dels altres i entendre que els poden jutjar, com fan ells respecte dels altres.

L’amistat

Quant a la relació amb els altres, al llarg del primer any de vida utilitzen els altres infants com si fossin juguetes, és a dir, mantenen una relació més instrumental amb els altres. Progressivament, però, comencen a interessar-se per l’altre i al final d’aquest any mantenen comportaments més socials. Existeixen diferents etapes:

Coneixement d’un mateix

Autoconcepte

Als tres mesos, les criatures se centren en la seva imatge i hi reaccionen: somriuen, vocalitzen i intenten aconseguir el reflex de la imatge.

Als nou mesos, comencen a adonar-se que la imatge reflectida al mirall es mou alhora que ho fan ells, tot i que encara això no implica que puguin reconèixer-se.

Finalment, entre els divuit i els vint-i-quatre mesos arriba l’autèntic reconeixement de la imatge pròpia.

Autoestima

Fa referència a l’avaluació, positiva i negativa, del seu autoconcepte. Normalment, a la primera infància (0-3 anys), l’autoestima augmenta, i comença a descendir durant l’etapa escolar, i a l’adolescència descendeix encara més. Per tant, és molt important que tant l’escola com la família els ajudin a treballar-la.

La identitat sexual

Entre els dos i tres anys saben la seva identitat de gènere i la dels altres, però es basen només en elements externs i visibles, com el pentinat i la roba.

Als tres o quatre anys comença l’estabilitat del gènere: saben que varen néixer nin o nina i que seran home o dona.

Més endavant, als cinc o sis anys, apareix la constància del gènere: saben que és una característica invariable.

Desenvolupament moral

Pel que fa al desenvolupament moral, l’infant fa una evolució i un canvi bastant significatius. Abans dels quatre o cinc anys, encara no tenen clar el concepte de moralitat ni de regles.

Aleshores, les regles socials esdevenen «sagrades» i immodificables. Els infants valoren les situacions sense tenir en compte ni la intenció ni les circumstàncies de les persones, i es pensen que qualsevol acció que incompleix una regla es mereix un càstig, i millor si és sever.

Més endavant, a partir dels set o vuit anys, comença un relativisme moral i consideren que les regles es poden modificar, que són acords creats per les persones i que obeir és una decisió personal. Donen importància als motius o intencions de les persones abans de jutjar-les.

Material elaborat per Maria Magdalena Campos Piña, psicòloga.