Des dels anys 80 el mon viu una gran revolució tecnològica, i és evident que ha provocat un gran canvi a la societat, no tan sols econòmic i tecnològic, sinó també social, cultural i polític, és a dir, a la societat en conjunt (Albero, C.T., 2002). Darrerament, sentim parlar d’una «revolució digital», en referència a la difusió dels ordinadors personals i, més recentment, d’internet (Aliaga i Bartolomé, 2005). Així doncs, s’ha anat constituint una societat informacional basada en les TIC.

Entenem per TIC el conjunt convergent de tecnologies desenvolupades en el camp de la microelectrònica, la informàtica, les telecomunicacions, l’optoelectrònica i el seu conjunt de desenvolupaments i aplicacions (Castells, 1997-1998). També abraça noves tècniques de fabricació i materials avançats, com la nanotecnologia, la realitat virtual, la intel·ligència artificial o la robòtica.

De cada vegada els aparells electrònics són més eficients i complexos, i faciliten i acomoden el dia a dia a les persones. En definitiva, estableixen una forma nova de vida.

Les noves tecnologies i l’educació

A l’educació també s’ha percebut aquest canvi. Amb el pas del temps, s’han adquirit sistemes d’aprenentatge i de comunicació nous entre professors i alumnes.

Autors com Duar i Sangrá, han insistit que les tecnologies plantegen un paradigma nou i tenen molts avantatges.

1. Milloren la comunicació entre alumnes i professors, ja que resolen problemes d’accessibilitat, de distància i horaris.
2. Ofereixen formes d’aprenentatge noves, tot desterrant els models tradicionals de pissarra i paper.
3. Permeten de subministrar una quantitat enorme d’informació amb molta rapidesa i sense cost.
4. Ajuden que l’alumne sigui el protagonista i gestioni el seu propi procés d’aprenentatge, això és una metodologia educativa per entorns virtuals centrats en l’estudiant i que es basa en quatre pilars importants: flexibilitat, cooperació, personalització i interactivitat.

Hi ha altres autors (Roschelle, J. M. et al., 2000) que coincideixen que la tecnologia té altres avantatges, com la participació activa, la participació en grups, la retroacció i participació més freqüents, i la connexió amb els contexts del món real.

Tot i que hi ha molts d’estudis sobre els avantatges de les noves tecnologies, els autors Aliaga i Bartolomé parlen de la importància de fer-ne un bon ús: no solament han de ser incorporades a les aules, sinó que cal emprar-les-hi adequadament. Parlen de l’augment de la informació gràcies a aquestes tecnologies, la qual cosa hauria de ser controlada perquè consideren que pot desembocar en l’anomenada «infotoxicació». L’excés d’informació propicia la necessitat d’actualització continuada i, per aquest motiu, varen abordar la importància de l’autoregulació de l’estudiant, un concepte ja conegut en el sistema educatiu. A internet hi ha molta informació errònia i sense fonamentació, però això no vol dir que no n’hi hagi de rigorosa i que ens permeti d’avançar en el coneixement. Per tant, una conclusió que extreuen és que cal oferir als estudiants les habilitats i els criteris per cercar, valorar i interpretar quina és la informació correcta a internet per no arribar a censurar-la tota, com passa a alguns països.

Actualment, sembla que hi ha un percentatge significatiu de professors que són reticents a adoptar i incorporar noves tecnologies, la qual cosa és un obstacle en l’avanç de la tecnologia en el món educatiu. Segons el model d’acceptació de la tecnologia (TAM), el repte fonamental no és tant introduir tecnologies a les aules, sinó capacitar els professors en el seu ús (Watty, K. et al, 2016; Fenwick, T. i Edwards, R., 2016)

Això a banda, de cada vegada hom parla més de la realitat virtual (RV) i de la realitat augmentada (RA). Aquesta tecnologia ja no és tan costosa i inaccessible com anys enrere. En concret, gràcies a empreses de renom (Apple, Samsung, Facebook, Magic Leap, entre d’altres) s’espera que de cada vegada sigui més accessible. Així, per exemple, les institucions educatives es podran beneficiar d’un més bon accés a aquestes tecnologies. En la realitat virtual, podran recrear entorns que no poden veure a les aules físiques, com laboratoris, plantes industrials o escenaris mèdics (Martin Gutiérrez et al., 2016). Seria una nova revolució tecnològica dins les aules. Aquests autors enumeren, a més, altres avantatges: 1) Augmenta la motivació i el compromís entre els estudiants; 2) Els estudiants són els qui construeixen el seu propi aprenentatge investigant, experimentant i rebent retroalimentació; 3) La RV i la RA ja són més accessibles gràcies als avenços tecnològics de telèfons, tauletes i dispositius de videojocs, als quals els estudiants poden accedir, fins i tot els alumnes amb discapacitats. Tot i amb això, també avisen que les innovacions tecnològiques no suposen innovacions pedagògiques. S’haurien de crear espais virtuals a partir de recursos pedagògics (Fowler, 2015). A més, s’hauria de millorar l’ús de la tecnologia realitzant un bon pla d’estudis (Johnson, K., 2017).

L’NMC Horizon Report sempre actualitza les novetats tecnològiques, com ara en l’educació superior. A l’informe de 2017 defensa, per exemple, l’ús del telèfon mòbil per aprendre, les tecnologies d’aprenentatge adaptatiu, fins i tot arribar a adoptar la intel·ligència artificial.

Les noves tecnologies i l’individu

Qualitat de vida

Així mateix, s’ha produït un canvi en la vida dels individus, tant en els hàbits i rutines com en les relacions, incloent-hi la salut. A més, ha retrocedit l’edat de començar a usar aquestes tecnologies, per exemple, entre les criatures de menys de 3 anys (Haughton, C., 2015); és a dir, els usuaris de cada vegada són més joves. Per tant, s’haurien de valorar les implicacions que té aquest fet, tant físiques com mentals. L’estudi de Günüç i Atli (2018) demostra que la tecnologia té impactes directes i indirectes en la psicologia i en el comportament dels nounats que tenen entre 18 i 24 mesos. Concretament, varen comprovar que els pares utilitzen les tecnologies per entretenir-los, perquè estiguin més tranquils, per accelerar l’aprenentatge del llenguatge i per alimentar-los, cosa que els fa canviar els hàbits alimentaris. Els colors i les complexes transicions de les tecnologies fa que els nounats mengin els aliments que els donen els pares sense oposar cap objecció, quan a aquesta edat ja haurien de ser conscients del que mengen. També el fet que utilitzin les tecnologies perquè callin pot comportar canvis en el desenvolupament natural i socioemocional de l’infant. A més, s’ha vist que aquestes criatures tenen canvis emocionals, com posar-se de mal humor o plorar, quan els restringeixen l’ús de la tecnologia. N’hi ha que pensen que la introducció prematura a l’ús de tecnologies és perquè els nounats imiten les conductes dels pares. Hom recomana que els pares no s’involucrin excessivament perquè els fills no emprin les tecnologies ni que tampoc no la usin per alimentar, calmar o fer dormir les criatures per evitar els possibles efectes adversos. Encara que hi ha pares que afirmen que els ajuden i que contribueixen al desenvolupament mental i cognitiu, l’American Academy of Pediatrics, ja el 2011, va recomanar que l’exposició a la tecnologia arribi a partir de l’edat de 2 anys.

La tecnologia també afecta el son. Hi ha molts d’estudis que afirmen que l’ús de la tecnologia abans d’anar a dormir té efectes negatius en la qualitat de son i el funcionament diari (Fuller, C., Lehman, 2017). Aquesta mala qualitat de son fa que hi hagi alteracions en la producció de leptina durant la nit, la qual cosa fa augmentar l’índex de massa corporal (Taheri, S., Lin, 2004; Fuller, C., Lehman, 2017). Un dels motius de la mala qualitat de son que assenyalen és que la claror de les pantalles altera el ritme circadiari i també l’alliberació de melatonina (Cajochen et al., 2011; Chellappa et al., 2011; Van der Lely et al., 2015). Un altre efecte perniciós és l’activació cognitiva i fisiològica que provoquen les tecnologies estimulants, com són els jocs, ordinadors o telèfons, i eviten que el cos es relaxi (Arora et al., 2014; Weaver, Gradisar, Dohnt, Lovato i Douglas, 2010).

L’estudi de Johansson (2016) dona suport a les explicacions anteriors. Va trobar associacions entre aquests dispositius, l’excés de somnolència durant el dia i les respostes «es desperta massa prest» i «s’ha despert sense haver descansat» de les enquestes realitzades.

En la mateixa línia, un altre estudi tracta de la importància que els pares estableixin unes rutines regulars de somni i vigília, i que es tractin de manera clínica els problemes de son controlant l’ús de la tecnologia. Aquests autors comprovaren que la qualitat de la dormida de les criatures millorava quan els pares aplicaven una bona higiene del son i evitaven l’ús de dispositius electrònics després d’anar-se’n a jeure (Buxton, O. M., Chang, et al., 2015).

Hi ha alguns autors que esmenten, com a aspectes positius, que l’ús de les noves tecnologies en temes de salut, per informar i promoure-la té bons resultats (Alcántara, C. M. D., 2019).

Les relacions interpersonals

Els darrers anys, les vies de comunicació en les relacions socials també ha canviat gràcies a les tecnologies i han donat pas a sistemes de comunicació nous. Hi ha autors que afirmen que aquests sistemes nous tenen beneficis en les relacions, ja que ajuden a mantenir el contacte d’una manera més fàcil i ràpida.

N’hi ha d’altres, en canvi, que han indicat que comporten processos perjudicials. Per exemple, segons la hipòtesi del desplaçament, les comunicacions en línia resten temps a les comunicacions cara a cara, debiliten les relacions i fomenten les relacions dèbils en detriment de les fortes (Kraut et al., 1998). Les investigacions de Shiffrin et al. (2010) descobriren que generalment les persones percebien que la comunicació per ordinador era menys útil que l’establerta cara a cara. A més, suggereixen que produeix un efecte negatiu en les relacions i el benestar. N’hi ha d’altres que assenyalen que hi ha alguns individus, per exemple, els qui estan sols o tenen habilitats socials deficients, que corren el risc de desenvolupar conductes compulsives i perjudicials a causa de l’ús d’internet (Muusses, Finkenauer, Kerkhof i Billedo, 2014).

En el seu estudi, Goodman-Deane, J. et al. (2016) volien esbrinar el motiu d’aquests resultats contradictoris de diferents estudis. Concretament, descobriren que els mètodes de comunicació més rics (que inclouen senyals no verbals) s’associen amb més satisfacció vital i de relació. Serien, per exemple, el mètode cara a cara, videotelefonades i telefonades convencionals. En canvi, la comunicació més restringida, com els missatges de text i la instantània, s’associa a una disminució de la satisfacció.

També veieren que hi havia algunes diferències en dades demogràfiques sobre la xarxa social més emprada. Feren una enquesta a adolescents d’entre 13 i 17 anys. Els resultats foren que hi havia diferències entre gent de classe més alta i més baixa, i que també hi havia diferències entre races. A més, els adolescents tenien visions diferents sobre l’impacte que tenien les xarxes socials en la seva vida. Les opinions estaven ben repartides entre els qui creien que tenen efectes positius, negatius i d’altres que digueren que no els afectaven (Anderson, M. i Jiang, J., 2018).

Les noves tecnologies i família

Des que començà la revolució digital, la tecnologia de cada vegada més forma part de les famílies. En la majoria de països, la població té accés complet a computadores i internet (Peña-López, 2015).

L’impacte de les tecnologies en la vida familiar genera arguments a favor i en contra. Per una banda, destaquen les conseqüències positives per a l’educació dels fills, l’accés a la informació, la possibilitat de complementar el suport social, desenvolupar la pròpia individualitat o el paper significatiu que té en relació amb les persones grans i en l’àmbit de la salut. Però, per l’altra banda, com a aspectes negatius hom indica la pèrdua de control sobre l’educació dels fills, ja que es poden exposar a informacions nocives per a la seva formació, la reducció del temps en família, l’aïllament social, amenaces en contra de la seva privacitat, la pèrdua de temps i la dependència o addicció (Mesch, 2006; Espinar i López, 2009).

En aquesta mateixa línia, un altre estudi demostra que, com a aspecte positiu, internet afecta la socialització dels fills de dues maneres: en relació amb la privacitat, ja que obri el sistema familiar a l’exterior, i en relació amb la identitat dels fills. Les noves tecnologies generen escenaris propicis a l’autoexpressió, espais de comunicació nous que quasi no tenen normes, la qual cosa són bones oportunitats per desenvolupar l’autonomia (Ayuso, 2015).

Mesch (2006) volia comprovar la relació entre l’ús de la tecnologia per part dels fills amb la cohesió familiar. Va demostrar que els conflictes més greus al si de les famílies provocats per la tecnologia es produïen quan els fills la usaven amb finalitats d’oci i comunicatives, al contrari que quan l’empraven amb objectius educatius. La primera causa fa que els límits familiars es debilitin, ja que exposa la informació familiar al públic, cosa que els pares consideren que és una amenaça. Tot i amb això, hom també diu que aquests conflictes poden ser conseqüència del fet que els pares es preocupen per la privacitat dels fills i pels rics que poden córrer. Hi ha altres autors que recullen les tensions tecnològiques següents entre pares i fills: 1) La subestimació per part dels pares de l’ús de la tecnologia per part dels fills; 2) La percepció dels nins i nines que els pares només els diuen què han de fer i evitar; 3) La manca d’adherència dels pares i fills a les normes tecnològiques de casa; 4) El desig dels pares i fills d’una atenció mútua (Blackwell, L., Gardiner, E. i Schoenebeck, S., 2016; Hiniker, A., Schoenebeck, S. Y. i Kientz, J. A., 2016).

L’estudi d’Öncü (2016) va informar de la importància del suport familiar i del control dels hàbits tecnològics, perquè els joves adolescents no facin activitats de risc a través de les xarxes socials. Els adolescents haurien de ser educats sobre les amenaces de les xarxes socials i la privacitat.

Un article de The American Academy of Pediatrics (APP) de 2011 reporta una sèrie d’avantatges i de riscs que té l’ús de les xarxes socials i internet per a què els pares en prenguin consciència i sàpiguen com han d’actuar.

Algunes consideracions per als pares, segons l’APP:

• Parlar amb els fills sobre l’ús d’internet i els problemes específics a què s’enfronten els menors avui en dia.
• Establir un pla familiar de l’ús d’internet que involucri tenir reunions familiars per discutir dels temes que hi apareixen, verificar la configuració de privacitat i dels perfils electrònics per evitar publicacions inapropiades.
• Informar-se sobre la varietat de tecnologies que poden usar els fills.
• Supervisar el que fan a través d’internet a través de la comunicació activa i el monitoratge.

L’APP també afirma que a internet circulen molts d’anuncis enfocats a la manera com es comporten les persones per les webs i que reuneixen informació sobre el perfil de la persona. Aquests anuncis influeixen en les decisions de compres dels menors i també en la seva opinió del que és normal. Per tant, els pares haurien d’estar atents sobre quines pàgines visiten, si tenen anuncis comercials, i aleshores educar els fills i conscienciar-los que els anuncis els poden manipular fàcilment.

És molt important també saber que l’edat legal majoritària a tots els països per tenir accés a xarxes socials és els 13 anys. Els pares haurien de saber en quines xarxes o pàgines estan registrats els fills i si el contingut és adequat per a ells.