A casa

• Reforçar-los. Donar-los premis o recompenses, sobretot quan són més petits, perquè comencin conductes o activitats per a les quals no estan motivats. És important tenir en compte que cal fer un ús adequat d’aquests reforçadors, ja que no seria convenient concedir-los de manera indiscriminada o desproporcionada. Per exemple, convé evitar «el cost ocult del reforçador extern». Vol dir que si els nins ja estan motivats a fer les activitats, no els haurien de donar cap recompensa, ja que podria provocar que passin a fer-les només pel premi. A més, és fonamental donar-los reforçadors socials, com ara elogis i comentaris positius, perquè se sentin persones més competents.
• Fomentar la seva curiositat. És molt recomanable que els nins des de petits tinguin un entorn estimulant, perquè així ells mateixos descobreixen què és el que els agrada i què no mitjançant l’exploració. Per exemple, amb jocs, activitats, llegint llibres... Cal aprofitar que viuen un moment de gran potencial d’aprenentatge.
• Establir objectius. Quan han de fer una activitat o una feina escolar, es molt beneficiós marcar objectius a curt termini, per donar la sensació de que van complint la meta proposta. Quan son més grans, es necessari fomentar la seva autonomia i que cada vegada vagin prenent més decisions per ells mateixos.
• Augmentar la seva autoestima. Si se senten eficaços i capaços de fer coses, augmentarà la seva motivació per fer-les. Per tant, és important educar-los en les seves virtuts i no únicament en les mancances. Si hom contínuament els recorda i fixa l’atenció en el que fan malament, ells mateixos solament es fixaran en això mateix, la qual cosa els fa baixar l’autoestima, ja que no se sentiran persones eficaces.

A l’escola

Pel que fa a la motivació per aprendre, segons l’autor Jesús A. Tapia, depèn d’alguns factors, com:

• La curiositat: presentar-los informació nova, sorprenent; plantejar-los problemes i interrogants.
• La rellevància: explicar-los la funcionalitat del problema i perquè han d’aprendre un coneixement determinat.
• Comprensió: assegurar que ho entenguin bé posant molts d’exemples.
• Estratègies de control i autoinstruccions: per ajudar a evitar les distraccions. Fer les classes més dinàmiques i participatives.

 Material elaborat per Maria Magdalena Campos Piña, psicóloga.