Quan parlam d’estratègies per gestionar les emocions a l’àmbit familiar ens referim a saber controlar de manera adequada les emocions, que ens permeten tenir més bona relació amb els altres i amb nosaltres mateixos.

L’educació emocional és una responsabilitat de la família, però també ha d’ensenyar els fills a expressar, acceptar i regular les seves pròpies emocions i les dels altres, i ha d’aportar-los valors, coneixements i destreses per al seu benestar personal.

Algunes estratègies generals que són bàsiques a l’hora d’educar als fills en la gestió de les seves emocions són:

• Partim de la idea que ningú no és perfecte i que tant els adults com els infants ens equivocam. Quan els adults ens equivocam, els infants fan una cosa mal feta, han trencat un compromís o una norma, es poden enfadar, ja que tenen dret a desfogar-se.
• Educar amb els càstigs continuats és el reconeixement d’una incapacitat a l’hora de resoldre i aturar un problema.
• Els infants necessiten els límits, les normes de conducta i la disciplina, perquè s’estan formant i no coneixen el món, estan experimentant. Necessiten paràmetres de funcionament que els donin equilibri personal i social.
• Cal educar des de la responsabilitat dels propis actes. Tenir en compte que per aprendre ens hem d’equivocar, provar, experimentar…, i equivocar-nos sense cap càstig posterior.
• Educarem des de la comprensió, l’acompanyament, el diàleg, la comunicació..., actes que donen seguretat, eliminen pors, incapacitats, donen autoconfiança i reforcen l’autoestima necessària. Cal parlar amb els/les fills/es des dels sentiments i amb els sentiments.
• Com a pares i mares, cal actuar amb coherència davant els enfrontaments. Les nostres decisions possiblement faran enfadar els/les fills/es i després només cal esperar la calma i el diàleg per potenciar actituds de consens.
•  Família i fills/es hem de trobar estratègies per resoldre els conflictes amb pactes, pensant en l’altre d’una manera assertiva. Hem de saber plantejar-nos com podem resoldre un conflicte.

Habilitats emocionals i les estratègies educatives

• Autoestima: oferir situacions per sentir-se estimat, valorat, segur, autònom i competent. 
• Empatia: ser empàtics amb ells. Jocs del tipus «Imagina que ets el teu germà / que ets el teu pare», etc.
• Tolerància a la frustració: és necessari ensenyar-los a tolerar la frustració o la capacitat de superar la situació sense recórrer a rabietes.
• Autocontrol: detectar les senyals personals d’alarma. Reconèixer la irritació. Pensar en els motius i intentar reduir-los. Valorar si podem afrontar la situació sense perdre el control.

Què és la felicitat?

• Per la psicologia, la felicitat és un estat emocional positiu al qual arriben els individus quan han satisfet els seus desitjos i assolit els seus objectius.
• La felicitat com a tal és mesurada per la capacitat que té cada persona de solucionar els diversos aspectes de la seva vida quotidiana. En aquest sentit, les persones que tinguin coberts aquests aspectes haurien de ser més felices , sentir-se autorealitzades i plenes.
• La felicitat és una condició subjectiva i relativa. Com a tal, no existeixen requisits objectius per ser feliços. Dues persones no tenen el perquè ser felices tenint les mateixes raons, condicions o circumstàncies.
• En teoria, el sentiment d’autorealització i l’acompliment dels nostres desitjos i aspiracions són aspectes importants per sentir-nos feliços.

Com podem fomentar la felicitat?

• Amabilitat. Els nins i nines que són més amables experimenten més satisfacció i energia; són més afectuosos i agradosos, i normalment són més acceptats socialment.
• Gratitud. La gratitud afavoreix l’estabilitat mental i enriqueix el creixement dels infants. D’aquesta manera, els nins i nines valoren més el que tenen i el seu entorn.
• Positivitat. Els nins i nines educats a entorns positius són més segurs i creuen més en si mateixos. Tenen més control de la seva ment.
• No posar etiquetes, ja que predisposen a modelar la seva actitud per encaixar en aquell perfil assignat prèviament.
• Respecte. No faltar mai al respecte. Donar a les coses i a les situacions el valor just que tenen.
• Assoliment personal. Els nins i nines són més feliços si acompleixen per si mateixos els seus objectius.
• Independència i autonomia. Estimular la independència els potenciarà l’autoestima, la seguretat i la confiança en si mateixos.
• Intel·ligència personal. Els nins i nines hauran d’aprendre a controlar i regular les seves emocions per resoldre problemes de manera pacífica. Això els genera tranquil·litat i harmonia en el seu caràcter.

Material elaborat per Eulàlia Porter, psicopedagoga.