El fracàs escolar, entès com la incapacitat d’obtenir el títol acadèmic mínim obligatori d’un sistema educatiu, és un dels problemes més greus del nostre país.

Per tant, és d’importància màxima adoptar mesures i oferir estratègies que ajudin a solucionar el problema, sense oblidar que no es tracta només d’un fracàs de l’alumne, sinó també del sistema educatiu.

No oblidem, a més, la necessitat de conèixer per actuar de manera responsable, i per a això podem acudir al recull d’informació i anàlisis de CUADERNOS FAROS: «L’aprenentatge en la infància i l’adolescència».

Quins factors intervenen en el progrés acadèmic i personal de l’alumne?

La família

• La implicació en l’educació dels fills
• Les expectatives que presenten dels resultats acadèmics dels fills
• Els recursos que utilitzen per ajudar-los
• L’hàbit lector
• El foment d’activitats culturals
• Les característiques personals i capacitats de l’alumne

La capacitat d’esforç, el sacrifici, la constància són factors que influeixen de manera positiva en el rendiment acadèmic. De la mateixa manera, l’atenció, la memòria i la concentració són capacitats que contribueixen a l’èxit acadèmic. És cert que hi ha persones que tenen integrades aquestes característiques més fàcilment que unes altres; no obstant això, existeixen estratègies per desenvolupar-les i posar-les en pràctica.

El grup

El grup classe pot ser un gran aliat per prevenir el fracàs escolar, sempre que el comportament general sigui positiu i hi hagi un compromís amb la normativa de convivència del centre.

A més, els alumnes més ben dotats poden emprar una part del seu temps a ajudar els companys que ho necessiten.

El centre educatiu

• Assumir responsabilitats per detectar dificultats de l’alumne i oferir-li suport.
• Saber detectar de manera precoç quan un alumne necessita una atenció especial i específica, i proporcionar-la-hi.
• Donar retroacció positiva per reforçar la motivació dels alumnes i disminuir el risc de fracàs escolar.
• Quant als professors, un element fonamental per a la relació amb l’alumne és la identificació i el model docent perquè l’alumne adquireixi la seguretat afectiva necessària per afrontar amb èxit la seva relació amb l’escola i amb els professors, els quals han d’assolir les seves competències com a orientadors, i establir amb l’alumne una relació de confiança fluida.

El sistema educatiu

• La inversió econòmica en educació.
• La gestió correcta dels recursos.
• La flexibilitat dels programes educatius i dels dissenys curriculars. Un exemple seria no suspendre un alumne que tingui dislèxia per faltes ortogràfiques. És a dir, fer adaptacions per a aquells alumnes que presenten dificultats en l’aprenentatge o d’altres tipus. Per això, els professors necessiten que hi hagi protocols clars i explícits per aplicar-los en els diferents trastorns.
• Formació del professorat sobre les diverses problemàtiques que poden repercutir en el rendiment acadèmic dels alumnes.
• Professionals de suport que tingui la formació adequada per assessorar els alumnes que tinguin necessitats educatives especials.

Material elaborat per Lucía Palmer García, psicòloga