La primera pregunta que ens hauríem de fer seria: aquesta desmotivació general és anterior al fracàs o n’és conseqüència? En tot cas, en la majoria de les situacions els primers símptomes ja solen aparèixer en l'educació infantil, s'incrementen i es manifesten clarament a primària i s'agreugen i es fossilitzen a secundària.

El concepte de fracàs escolar ha tingut diverses interpretacions. De fet, s’ha associat a realitats com ara la manca d’assoliment de les competències bàsiques pròpies de cada etapa de l’ensenyament obligatori, la no obtenció de la graduació o l’acreditació d’educació secundària obligatòria (ESO), la no superació de les diferents etapes educatives a l’edat idònia o l’abandonament escolar prematur, en no acabar els estudis postobligatoris.

El perfil de l’alumne que presenta risc de fracàs escolar acostuma a anar associat a nivells baixos en l’adquisició de coneixements, a un domini insuficient de les competències bàsiques i a una autonomia personal poc desenvolupada. Tanmateix, hi ha altres variables que presenten una correlació significativa amb el fracàs escolar i el defineixen com un fenomen multicausal. Aquestes són: cognitives, actitudinals, emocionals, relacionals i conductuals; diferències culturals per raó d’origen familiar; trajectòria escolar irregular (repeticions, mobilitat...); estat socioeconòmic i cultural de la família i expectativa amb relació al rendiment escolar dels fills; entorns d’elevada complexitat; altres.

Les causes de fracàs escolar són responsabilitat de tota la societat i responen a diferents factors. Els principals són:

• Socioculturals: contextos socials no favorables, necessitats bàsiques no garantides...
• Familiars: capital cultural i social, motivació, valors, reestructuració familiar...
• De política educativa: la inadaptació del currículum, l’aplicació de mesures de política, reformes i contrareformes, despesa deficient per alumne...
• De l’escola: la institució, la direcció, els professors, els tutors, el clima del centre, el paper dels pares, les infraestructures, la implicació de l’entorn...

Assumptes com les xarxes socials o el món digital en general, els esports, la música, les relacions personals, l'art, els temes mediambientals o d'actualitat mundial, etc., solen ser absents en la majoria de propostes curriculars.

Un element fonamental en la relació educativa és la identificació i el modelatge docent. Per a l'alumne és molt important per adquirir la seguretat afectiva necessària per afrontar amb èxit la seva relació amb l'escola i amb els seus mestres i professors.

Encara persisteix una cultura avaluativa, sobretot a secundària, en què preval la classificació, la certificació i els resultats curriculars finals dels alumnes.

Com més aviat puguem avaluar els retards o trastorns que afecten l'aprenentatge, més possibilitats educatives tindrem de revertir la situació.

L'Informe PISA i altres estudis sobre el sistema educatiu espanyol han posat de manifest una implicació insuficient dels pares en l'educació dels fills.

El món digital representa l'aparició d'un nou llenguatge que pot comportar, si l'escola no l’incorpora des de la normalitat, l'increment de les dificultats per al domini dels llenguatges pròpiament escolars.

Pautes que es poden seguir per tal d’evitar el fracàs escolar dels fills i filles

• Motivació. Els pares i mares han de ser els principals motivadors dels fills o filles en els seus assoliments acadèmics. D’aquesta manera l’adolescent veurà augmentada la seva autoestima i se sentirà satisfet i motivat per seguir millorant.
• Actuar contra els primers símptomes: Els pares i mares han d’actuar ràpidament davant qualsevol senyal d’alarma. El primer que han de fer és consultar amb el tutor si veu que hi hagi un motiu que dificulti el procés d’aprenentatge del fill o filla. En cas necessari, cal posar-se en contacte amb el departament d’orientació del centre educatiu.
• Evitar la frustració. Es imprescindible, una vegada vistes les causes del fracàs escolar, evitar que l’adolescent perdi l’interès per l’estudi i fer que se senti segur. L’ambient d’estudi tant a casa com a l’escola ha de fer que l’estudiant se senti segur.
• Ambient d’estudi adequat. A casa ha de tenir un espai propi per estudiar i fer els deures.
• Ha d’haver-hi una vinculació més intensa i efectiva de les famílies als centres educatius, i més implicació dels pares i mares en l'educació escolar dels fills o filles revertirà, sens dubte, en una millora dels resultats acadèmics d’aquests. Els paresi mares  necessiten assessorar-se en relació amb tot el que fa referència al sistema educatiu. Només així podran ajudar en el procés d’orientació acadèmica i professional dels seus fills. L'orientació educativa i professional s'ha de basar en un enfocament de tipus personal, que acompanyi l'alumne com a persona i l'ajudi a plantejar-se un pla de vida.
• Els valors que els pares i mares transmeten als fills tenen una relació directa amb el fre del fracàs escolar. Els valors essencials són, entre d’altres: la voluntat, l'autoconfiança, l'autoestima, l'esforç, la capacitat d’adaptació, la perseverança, el treball, etc., en l’àmbit personal; i la cooperació, la solidaritat, la cohesió, l'ajuda mútua, etc., en l’àmbit grupal. També l'accés al coneixement i l’aprofitament d’aquest s'han de configurar com un valor en si mateixos associat a molts d’altres estretament relacionats, com ara el mateix valor del treball i l'esforç per accedir a aquest coneixement. L’adquisició de coneixement hauria d’esdevenir a l'escola un valor d'índole personal i social alhora; com a construcció col·lectiva i solidària, però també com a gratificació individual.

Material elaborat per Eulàlia Porter, psicopedagoga.