Competències en l'educació secundària

És necessari conèixer quines són les competències bàsiques i corresponents a cada etapa educativa per ser capaços de detectar si l’infant segueix un desenvolupament normal o més aviat un desenvolupament patològic amb alteracions.

Amb aquesta intenció, exposarem el contingut sobre el desenvolupament normal de les competències de la persona, emmarcant-lo en els diferents nivells educatius del nostre sistema escolar:

Etapes del desenvolupament
Infància Adolescència
Primera Infància Educació Infantil Educació Primària Educació Secundària
0-3 anys 3-6 anys 6-12 anys 12-18 anys

Educació secundària (12-18 anys)

L’etapa de l’adolescència comença a la pubertat, i és necessari esclarir que pubertat i adolescència no són sinònims. La pubertat és un procés purament biològic que comença amb canvis hormonals, els quals produeixen transformacions físiques (les gònades passen de l’estat infantil a l’adult). L’adolescència, per part seva, fa referència a canvis psicosocials.

A continuació presentam els canvis característics d’aquesta fase evolutiva.

Nivell físic: el cos infantil es converteix en cos madur per al desenvolupament sexual i, per tant, ja és capaç de reproduir-se.

  • En el cas de les al·lotes, el desenvolupament de les gònades per a la producció d’hormones sexuals es produeix entorn als 10 anys; en els cas dels al·lots, aquests canvis arriben devers els 12 anys.
  • Es produeix un increment considerable de la concentració d’hormones sexuals en l’organisme, cosa que influeix en els canvis que s’esdevenen en diferents estructures cerebrals.
  • Expliquen gran part de les característiques de la conducta de l’adolescent, com per exemple la hiperemotivitat, les accions arriscades, impulsives i agressives.
  • Aquestes característiques ens permeten entendre que determinats comportaments són normals en aquesta etapa vital. A més, són a la base de conductes de risc que afavoreixen l’aparició de psicopatologia.

Nivell psicosocial: els canvis físics produeixen un impacte psicològic i social.

  • L’autoimatge produeix un impacte durador sobre els sentiments envers un mateix en aquest període.
  • Els adolescents estan molt desitjosos de trobar la seva pròpia identitat i, a la vegada, de parèixer-se als amics, fet que resulta paradoxal.
  • Solen sentir inquietud davant qualsevol esdeveniment que els exclogui del grup d’iguals.
  • Les relacions amb els amics són molt importants, i si el grup de referència es desvia, pot empènyer l’adolescent a tenir problemes acadèmics o comunitaris greus.
  • En aquesta etapa, els adolescents comencen a planificar la seva vida adulta futura, trien estudis encaminats a l’exercici d’una professió que els produeixi satisfacció i independència econòmica.
  • Apareix la necessitat de trobar un «jo social» amb unes funcions determinades en la societat adulta.
  • Es comencen a construir idees i interpretacions sobre el món, que els són útils com a guia a l’hora d’actuar.
  • En aquesta etapa, els adolescents comencen a autoavaluar-se, i l’autoimatge és la base de l’autoconcepte i autoestima.
  • Aquest augment de l’interès per si mateixos els fa convèncer-se que són observats pels altres en tots els actes i reaccions.

 Nivell cognitiu: en aquesta etapa, el pensament passa de ser concret (centrat en la realitat) a ser formal.

  • Pensament formal: s’aproxima al del adult i té per objecte el futur, allò que és irreal i allò que és imaginari. Ja es pot pensar d’una manera abstracte, fer lleis i treure conclusions a partir de premisses.
  • Partint del que és real, l’adolescent és capaç de generar hipòtesis, que seran la base del seu raonament, i de fer inferències i deduccions.
  • És conscient del seu propi pensament i l’utilitza per justificar els seus judicis.
  • La memòria i les aptituds perceptives arriben al màxim.

Nivell afectiu:

  • Apareix l’instint sexual amb tota la força, fet que pot ser viscut d’una manera angoixosa per part de l’adolescent.
  • Els afectes i sentiments solen anar dirigits envers els seus iguals de l’altre sexe i són menys intensos els destinats a la família.
  • En aquesta etapa es produeixen les primeres relacions amoroses, les quals no solen ser duradores.
  • Com que es tracta d’una època de molts de canvis i ràpids, l’adolescent no sempre sap adaptar-s’hi adequadament, la qual cosa pot menar-lo a situacions de crisi i conflicte.

Material elaborat per Lucía Palmer García, psicòloga