• Acceptar el fill o filla  tal com és, amb els seus defectes i virtuts, reconeixent les seves capacitats i limitacions.
• Marcar normes de conducta i convivència clares i justes, adequades a l’edat del nen. No saber establir límits clars és perjudicial per a l’autoestima.
• No sempre hem de deixar que els fills o filles  facin o aconsegueixin immediatament allò que volen.
• Tenir confiança en ells. Cal donar-los oportunitats.
• Tenir expectatives realistes.
• Donar sempre un tracte respectuós. Si cal renyar, es pot fer des de l’acompanyament, a través del diàleg i explicant el perquè. Utilitzar expressions i frases com ara: «Entenc que t’hagis enfadat, però en aquest moment no…». D’aquesta manera mostram respecte pels seus sentiments.
• Escoltar activament i interessar-se pels problemes que presenta el fill o filla.
• Fer-li saber que n’estam satisfets. Reforçar els components positius. Valorar l’esforç.
• No ser sobreprotectors i fomentar l’autonomia del fill o filla. Deixar que faci per si sol tot allò que és capaç de fer sol, tenint en compte la seva edat i les seves capacitats.
• Procurar predicar amb l’exemple. Els adults fem de model, i ells ens copien conscientment i inconscientment.
• Cal parlar als fills o filles no com a iguals, sinó com a pares i mares que tenen l’autoritat per educar-los (l’autoritat no és autoritarisme ni aplicar el «perquè ho dic jo»).
• Invertir temps fent activitats junts. Compartint aprenen a compartir amb els altres.

Material elaborat per Eulàlia Porter, psicopedagoga.