Entenem per procrastinar el comportament que es caracteritza per ajornar de manera voluntària la realització d’activitats i de feines que s’han de dur a terme en un marge de temps determinat.

Encara que alguns autors afirmen que procrastinar ajuda algunes persones a rendir millor sota la pressió del temps, per l’adrenalina que suposa esperar fins al darrer moment, hi ha investigacions que demostren que perjudica el rendiment acadèmic. Concretament, hi ha un estudi que revela que la procrastinació té més impacte en el rendiment acadèmic que l’assistència a classe (Wang i Englander, 2010).

Aquesta situació causa un cercle viciós, ja que disminueix el sentiment d’eficàcia personal, la qual cosa fa procrastinar encara més (Garzon i Gil, 2017). A més, molts d’estudiosos sostenen que aquesta conducta provoca un sentiment de malestar a l’individu, ja que se’n sent culpable i frustrat perquè no sap com pot canviar la situació (Alva i Zapata, 2017).

Per evitar procrastinar, primer de tot és important detectar quina és la causa o les causes que mantenen aquest comportament per poder fer alguna cosa al respecte. Algunes d’aquestes causes serien:

• Mala planificació i organització de tasques
• Mala gestió de temps
• Problemes d’autocontrol
• Baixa autoestima i autoconfiança
• Por del fracàs
• Baixa tolerància a la frustració
• Desmotivació
• Perfeccionisme
• Falta de descans
• Ansietat i depressió

Que podem fer?

Fomentar l’autocontrol

La manca d’autocontrol implica triar activitats o adoptar decisions que reporten una satisfacció a curt termini en contrast amb activitats o decisions la satisfacció de les quals arribarà a llarg termini, però amb una recompensa més gran. Per autocontrolar-se cal que la persona afectada eviti estímuls que la puguin distreure de les feines. Exemples:

• Desaparèixer de les xarxes socials o Internet temporalment
• Anar a estudiar o a fer les activitats a un lloc on no hi hagi temptacions. Per exemple, no endur-se’n ni el telèfon mòbil ni l’ordinador a la biblioteca si no els necessita Per a les feines en equip, intentar ajuntar-se amb companys que treguin bones notes o que siguin estudiosos
• Estar descansat i haver dormit les hores recomanables

Planificar i gestionar el temps

• Establir rutines i horaris
• Planificar-se el dia a dia, per exemple, amb l’ajuda d’una agenda

Motivar-la

• Reforçar la persona afectada amb lloances, regals o activitats
• Establir objectius intermedis per poder assolir l’objectiu final. Així, podrà començar a superar objectius més ràpidament i, per tant, se sentirà més motivada i més bé

Evitar caure en el perfeccionisme

El perfeccionisme és provocat per la generació d’expectatives poc realistes i rígides sobre la feina. Per tant:

• No ser massa exigents ni esperar fer-ho tot perfecte
• Exposar-se a la frustració i al fracàs. S’ha d’entendre que tant el fracàs com el sentiment de frustració formen part de la vida

Fomentar l’autoeficàcia i autoestima

Aquests dos conceptes estan molt relacionats perquè, si la persona se sent eficaç, augmentarà la seva autoestima i, per tant, es veurà capaç d’enfrontar-se a qualsevol repte.

• Donar-li més independència i autonomia. Com més coses faci per si mateixa, més eficaç i resolutiva se sentirà
• Centrar-se més en els punts forts i no únicament en els punts dèbils
• Adquirir tècniques d’estudi

Si creu que pot tenir ansietat o depressió, cal que demani ajuda a un professional.

 

Material elaborat per Maria Magdalena Campos Piña, psicòloga.