Quan parlam dels adolescents parlam dels al·lots i al·lotes que no són infants però que encara no podem considerar com a adults. Podem definir l’adolescència com el trànsit de la infància a l’edat adulta. Durant aquest procés l’adolescent anirà adquirint una major independència i seguretat en si mateix.

Per poder arribar a ser un adult l’adolescent haurà de poder establir criteris propis i, per això, rebutjarà a vegades (moltes vegades) les opinions dels seus pares. Necessitarà anar adquirint independència, i els pares hauran d’admetre aquest difícil procés.

En conseqüència, la tradicional rebel·lia que mostren els adolescents envers els pares i l’autoritat en general, no l’hem de veure com un problema, sinó com un pas necessari per tal que aquell al·lot o al·lota creixi i arribi a fer-se un adult, amb pensament i opinions propis i capaç de valer-se per si mateix.

Els pares i mares començam a dir que no coneixem el nostre fill o filla i que aquest actua de una manera una mica estranya.

Per conèixer els fills o filles adolescents és necessari saber quines són les característiques pròpies de l’adolescència. Les principals són les següents:

• Hi ha un canvi físic molt important (la pubertat). Aquest canvi fa sentir insegur qui el pateix. Vol agradar als altres, el seu cos està canviant, i això no el fa sentir bé davant les altres persones. L’activitat hormonal explica en part els bruscs i sobtats canvis d’humor que pateixen els adolescents.
• Els adults hem de tenir paciència davant d’aquests canvis d’humor inexplicables i sense fonament. Aquests canvis són propis d’aquesta «tempesta» interior que viu i que li dificulta de vegades controlar els seus impulsos i sentiments.
• L’adolescent ja no es considera un nin i, per tant, no vol ser tractat com a tal. Se sentirà ofès davant qualsevol observació nostra, per petita que sigui, especialment si la fem davant d’altres joves.
• Fins i tot l’adolescent s’estranya del seu propi comportament. Té la impressió de no ser ell mateix, pensa que aquells gestos i actituds no són seus, no entén què li passa. Té la sensació de ser un incomprès.
• El desig d’independència i de llibertat que experimenten és un procés natural. Aquest procés l’hem viscut tots i hem de permetre que ells també ho facin.
• Els adolescents intenten afirmar la seva pròpia personalitat oposant-se (sovint de manera inadequada) a tot el que signifiqui tradició, conformisme i criteri dels adults. L’adolescent poques vegades té un pensament propi i reflexiu; la prova és que pot canviar d’opinió sobre algun fet d’un dia a l’altre No saben gaire bé què volen, però saben que ha de ser diferent del que volen els pares.
• En l’àmbit afectiu i familiar es mostren indiferents i fins i tot molests amb les manifestacions d’afecte dels seus pares (petons, carícies, abraçades...), especialment si es produeixen davant d’altres al·lots o al·lotes de la seva edat.
• Els pares i mares no s’han d’estranyar si els fills adolescents ja no volen sortir amb ells. Els fills o filles necessiten trobar el seu propi camí. El més important és que allò que interessa als fills o filles no sigui perillós per a la seva integritat moral i física.
• Són molt gelosos de la seva autonomia, per la qual cosa hem de tenir cura de respectar-los la independència, la intimitat, l’espai i el temps. Descobreixen la intimitat, i tenen tendència a la introspecció. En l’adolescència es descobreix que un és diferent, i s’intenta accentuar aquesta diferència. Es dona així la recerca d’una conducta original.
• L’adolescent cerca aïllar-se del món que l’envolta i crear un món imaginari, un món ideal propi al marge de la realitat. Un món interior que protegeix tancant-se en si mateix.
• Pareix que torna menys voluntariós. Mostra una actitud cansada davant les dificultats de la vida ordinària. Es dedica amb entusiasme a tot allò que desperta el seu interès, però no passa així amb tot allò que li toca fer per obligació.
• És impacient. Vol aconseguir les coses tot d’una, aquí i ara.
• El seu pensament està tenyit pels seus sentiments. Posa molta càrrega afectiva en allò que pensa i diu. Per això és molt radical en els seus judicis i dogmàtic en les seves afirmacions.

Material elaborat per Eulàlia Porter, psicopedagoga.