La botella que respira

Material

• 1 botella de plàstic de 0.35-0.5 l
• 2 canyes per beure (de les que tenen acordió a la part superior)
• Cinta aïllant
• 3 globus
• 1 bolla de plastilina (opcional)
• Tisores
• Objecte punxant (per exemple, un desengramponador)

Procediment

1. Talla el cul de la botella de plàstic (un poc menys de la meitat; fig. 1).
2. Fes un forat al centre del tap de la botella.
3. Ajunta els extrems llargs de les dues canyes i aferra’ls amb cinta adhesiva, fins a l’acordió, de manera que quedi una forma de Y (fig. 2).
4. Introdueix cada un dels extrems curts lliures de les canyetes dins un globus a i aferra’ls-hi amb cinta adhesiva (fig. 3).
5. Passa la part llarga de les canyes pel forat del tap de la botella, de manera que els globus quedin dins la botella. Per evitar que hi pugui entrar aire, segella les voreres del forat del tap amb plastilina o cinta adhesiva.
6. Talla el tercer globus per la meitat i col·loca’l a la base de la botella. Assegura’t que quedi ben aferrat amb cinta adhesiva (fig. 4).
7. Què passarà quan estiris aquest globus a la base de la botella?

Explicació

Al nostre experiment, la botella simula la caixa toràcica, on tenim els pulmons. La part aferrada de les canyetes representa la tràquea; les parts lliures, els bronquis; els globus de dins la botella serien els pulmons i el globus aferrat a la base de la botella, el diafragma, el principal múscul responsable de la respiració.

Quan estiram el globus de la base simulam una inspiració. Estiram el globus (el diafragma es contreu), augmenta el volum de la botella i disminueix la pressió de dins (caixa toràcica), l’aire entra per les canyes (tràquea i bronquis) i s’inflen els globus (pulmons).

Quan el globus torna a la posició inicial simula una espiració. El globus torna (el diafragma es relaxa), es redueix el volum de la botella i augmenta la pressió a dins (caixa toràcica), es desinflen els globus (pulmons) i l’aire surt per les canyes (bronquis i tràquea).