L'economia pot canviar el món

Xerrada visita a la Facultat d'Economia i Empresa de la UIB. En acabar la xerrada, visita a les instal·lacions de la Facultat d'Economia i Empresa.

Objectius
  • Conèixer el campus i la nostra facultat
  • Amb la xerrada es podrà aclarir l'atractiu que pot tenir l'economia
  • Conèixer els estudis que ofereix la nostra facultat i les sortides professionals
  • Resoldre dubtes en el camp de l'economia.
Destinataris

Estudiants de 3r i 4t d'ESO i 1r de batxillerat i CFGS.

Dates i horari

De novembre de 2018 a maig de 2019

Programa
  • Recepció de participants
  • Xerrada, a càrrec del professorat de la Facultat d'Economia i Empresa
  • Visita a les instal·lacions de la Facultat d'Economia i Empresa
  • Visita a les instal·lacions esportives i Residència d'Estudiants (opcional).
Continguts de les xerrades* (pendent de confirmació)
  • Alícia al país de l'economia

Anàlisi dels desequilibris i reptes de l'economia espanyola a través del conte d'Alícia al país de les meravelles. S'analitza l'estancament secular de l'economia, la incapacitat de les polítiques macroeconòmiques per reactivar el creixement, l'atur, la desigualtat, l'envelliment de la població i la robotització (quarta revolució industrial).

  • Orígens i evolució del concepte de responsabilitat social i per què els ossets de peluix es diuen Teddy

Reflexions sobre ètica i comportament empresarial, sobre la necessitat de regular els mercats, i sobre el cost que té per a les empreses complir la llei, no fer-ho o anar més enllà del compliment de la llei. Tot això a través del repàs d'alguns fets històrics i d'alguns casos d'empreses.

  • El lideratge en el món empresarial

D’Alexandre el Gran a Obama, de Guardiola a Mourinho, de Henry Ford a Amancio Ortega o Joan Roig: l'estudi del lideratge interessa en àmbits tan diferents com la política, l'esport o l'empresa, però en qualsevol suscita preguntes sobre les característiques i els comportaments d'aquells a qui consideram líders, preguntes que han tingut diferents respostes al llarg del temps i, entre aquestes preguntes, una de les que amb més freqüència ens fem és si es pot aprendre/ensenyar a ser un líder.

  • Espanya: de pobres a modests passant per "rics"

Els anys trenta foren cabdals en l'evolució de les estructures polítiques, econòmiques i socials d'Espanya. Els avenços aconseguits durant la Segona República es veieren interromputs per la guerra "incivil". La derrota de les forces del progrés conduí el país a una llarga dictadura que incrementà més el subdesenvolupament econòmic i social. La conjuntura internacional i la por de restar autoaïllats actuaren per emprendre una reforma econòmica que possibilità el canvi social. La mort del dictador i l'aprovació de la Constitució de 1978 encetaren una nova fase que donà pas a la transformació general del país. Els anys noranta consoliden els avenços de l'economia i la configuració d'una forta classe mitjana, fet que va permetre pensar que s'havia arribat al màxim estat de desenvolupament viable. Tot i així, aquesta situació obeïa més aviat als resultats immediats dels moviments especulatius. Això explica el consegüent enfonsament quan una nova crisi internacional afecta de ple l'economia del país. Superada la situació, lluny de retornar a la bonança dels noranta, es dissenya un país amb nova exportació de capital humà i amb una visible i inaturable desigualtat que palesa un increment del distanciament entre l'oligarquia i les classes mitjanes i baixes.

  • La vida al mar: corsaris i empresaris

Entre els segles XVI i XVIII la major part de societats mediterrànies conegueren l'activitat del cors marítim. La majoria resultaren víctimes de les seves depredacions; altres, per contra, trobaren en aquesta institució marítima un clar instrument per fer fortuna. Entre aquestes, cal remarcar la societat mallorquina. Efectivament, al llarg de la segona meitat del XVII el cors illenc esdevingué un clar exemple de companyia comercial de caire empresarial que gaudia d'una infraestructura sòlida i d'una capacitat de negoci prou considerable. A la nostra xerrada presentarem les claus del desenvolupament del cors mallorquí, i posarem de manifest els elements que n'expliquen l'abast; al mateix temps, tractarem de fer veure com els principals responsables -armadors i capitans- esdevenien importants empresaris.

  • La Revolució Cubana. Final de trajecte?

Des de l'1 de gener de 1959 fins al moment actual Cuba està governada pels protagonistes de la revolució que enderrocà el règim dictatorial de Fulgencio Batista. Començava així una nova fase en la història del país, una illa que havia aconseguit la seva sobirania política el 1902, després que els espanyols l'entregassin als nord-americans el 1898. Han passat ja gairebé seixanta anys (58), i el procés revolucionari ha conegut greus alteracions al seu programa de govern, ateses les conjuntures tant externes com internes. Els fets polítics i econòmics  internacionals,  la malaltia i mort de la seva màxima autoritat, Fidel Castro Ruz (25/XI/2016), i la voluntat d'emprendre canvis polítics en les més importants institucions polítiques del país fan pensar en les possibilitats de reestructuració del sistema imperant, fins al punt de plantejar-se si això pressuposarà un final de trajecte.

Ponents

Dr. Francisco Javier Capó Parrilla, professor titular d'universitat del Departament d'Economia Aplicada

  • Alícia al país de l'economia

Dr. Pedro Rivas Yarza, professor titular d'universitat del Departament d'Economia de l'Empresa

  • Orígens i evolució del concepte de responsabilitat social i per què els ossets de peluix es diuen Teddy
  • El lideratge en el món empresarial

Dr. Gonçal Artur López Nadal, professor titular d'universitat del Departament d'Economia de l'Empresa

  • Espanya: de pobres a modests passant per "rics".
  • La vida al mar: corsaris i empresaris.
  • La Revolució Cubana. Final de trajecte?
Inscripció

Els centres que hi vulguin participar es podran inscriure mitjançant el formulari en línia.

 

* Durant aquesta activitat, es realitzarà una d'aquestes xerrades.